Massa vegades s’acusa a l’ecologisme d’estar en contra de l’economia. És cert que l’ecologisme (i altres moviments socials) estan en contra de un sistema econòmic on només es globalitza la destrucció dels sistemes naturals i socials amb l’objectiu de crear diners que són apropiats per un nucli molt reduït de persones que dominen l’entramat econòmic-financer vigent al món. El resultat de tot plegat és el destarotament dels ecosistemes, de la seva diversitat biològica i cultural.
L’economia que pregona l’ecologisme (conjuntament amb altres moviments socials) es basa en els principis següents:
1. Protecció de la viabilitat dels sistemes que sostenen la vida del planeta, que arreu es troben en perill.
2. Existència del reialme de lo sagrat: són el conjunt de coses massa valuoses per a ser transformades en mercaderia. Aquestes coses han de ser respectades.
3. Control per part de les comunitats dels seus propis recursos i dels seu propi destí.
4. Reconeixement i respecte dels drets i del patrimoni de les comunitats indígenes.
5. Arrelament a la comunitat de les empreses i responsabilitat davant la comunitat i davant les generacions futures.
6. Oportunitats per a tots els éssers humans de poder satisfer les seves necessitats i realitzar els seus somnis i les seves aspiracions.
7. Compensació justa del treball. Seguretat i dignitat.
8. Responsabilitat col·lectiva de la comunitat humana per assegurar els mitjans de vida, creixement i desenvolupament bàsics per a tots els seus membres.
9. Democràcia significa que tothom té veu en les decisions que l’afecten, incloent les decisions econòmiques.
EL ROL DE L’ECONOMIA
La tasca de l’economia és produir seguretat i abundor per a tothom, equitativament, eficient i sostenible, de manera que promogui la llibertat humana i la solidaritat mútua, que reforci els vincles dels humans amb el lloc on viuen, i que protegeixi els interessos de les generacions que vindran.
1. Abundor significa que valorem el plaer i la bellesa tan com la supervivència. L’abundor és més que supervivència. Significa ‘pa i flors’, suficients recursos per permetre’ns complaure la nostra creativitat i curiositat, temps per jugar i temps per treballar.
2. Equitat no vol pas dir que tothom és recompensat de forma igualitària, sinó que tot hom és degudament recompensat, que cap tipus de treball és sobrevalorat mentre altres són infravalorats. Les grans diferències en ingressos i en oportunitats no existeixen.
3. Eficiència, el lema dels traficants de poder global, té un nou significat: l’ús de les mínimes quantitats d’energia i de recursos no renovables possible per fer una tasca.
4. Sostenibilitat significa que les nostres empreses poden continuar indefinidament ja que es basen en fonts d’energia i en recursos renovables i que les residus que produeixen poden esdevenir recursos.
5. Solidaritat significa que ens hem de donar suport mutu, davant els atzars de la vida i que ningú ha d’aguantar la part més dura de les desgràcies tot sol.
Un sistema econòmic d’aquesta mena podria ser anomenat Democràcia Econòmica Reconstituent:
- Reconstituent, ja que la seva tasca és guarir les ferides i els excessos deixats pel sistema econòmic vigent, restaurar els hàbitats, la diversitat, l’abundor, i l’esperança.
- Democràcia, per implicar la participació en els processos de decisió a tots els nivells, incloses les decisions que afecten a la comunitat local.
- Econòmica, per acceptar la participació en la presa de les decisions econòmiques en el si de les unitats de treball i en les decisions que afecten a la comunitat local.
Font:
- Starhawk (2002), Webs of Power: Notes from the Global Upraising, New Society Publishers, Gabriola Island, Canada
|