|
Arreu del món, l’ecologisme, com els altres moviments socials, es basa en el lideratge que exerceixen determinades persones que assumeixen el rol de ser la representació emblemàtica del moviment. En podem citar alguns exemples recents: David Brower als EUA, Petra Kelly a Europa.
El lideratge és necessari i valuós en qualsevol comunitat humana, fins i tot en grups ‘sense líders’. Ara be, l’ús que fan del poder les persones que exerceixen el lideratge en grups no jeràrquics és molt diferent de l’ús que en fan els que són líders de grups jeràrquics.
Mentre en els grups jeràrquics, els líders exerceixen el poder a través de la seva autoritat per donar ordres, per fer decrets, per prendre decisions unilaterals o per dir a la gent que és el que ha de fer, en els grups no jeràrquics, el lideratge fa referència a la persuasió, la inspiració, l’atenció, la compartició del poder i de la informació.
L’empoderament del lideratge en grups no jeràrquics no es basa en el poder-sobre, ni en la capacitat de controlar o castigar els altres. S’inspira en un tipus diferent de poder que s’anomena poder-entre i que es basa en l’anomenat poder-des-de-dins-de-cadascú. També se’l pot anomenar ‘influencia’, ‘prestigi’ o ‘autoritat moral’. Es basa en el respecte, en la valoració que fa la gent de què el que el líder diu mereix ser escoltat.
El poder-sobre està en la base de tots els sistemes de domini (físic, psíquic, religiós, econòmic, de sexe, de raça, d’edat, etc) i. molt sovint, es basa en la violència directa i indirecta (guerra, racisme, explotació econòmica, control centralitzat, persecució religiosa, patriarcalisme, etc). El poder-des-de-dins-de-cadascú i el poder-entre es basen en l’esperit humà i estan en la base de tots els sistemes de compartició.
Però el poder-entre pot conduir a la dependència i transformar-se en poder-sobre. En qualsevol col·lectiu humà, quan el poder-entre es reconeix i s’identifica ben clarament, aleshores pot ser valorat i qüestionat, quan sigui necessari.
Per una persona que arriba a esdevenir líder, el poder-entre és un recurs preciós, però cal pensar també que és un recurs limitat. D’aquí se’n deriva la importància del lideratge responsable, que no és res més que l’art d’exercir el poder-entre de forma que fomenti i afavoreixi la llibertat.
Es podria fer una semblança del poder-entre amb un dipòsit ple d’aigua de pluja recollida a la primavera. Teòricament és eternament renovable. En realitat, s’omple molt poc a poc a l’estiu, i ens podem quedar sense si deixem l’aixeta oberta. I una volta buit, tarda molt en tornar-se a omplir. Igual ocorre amb el poder-entre, ja que si s’utilitza en excés, acaben minvant les seves reserves.
Font:
- Starhawk (1987), Truth or Dare: Encounters with Power, Authority, and Mystery, Harper and Row Publishers, San Francisco
- Starhawk (2002), Webs of Power: Notes from the Global Upraising, New Society Publishers, Gabriola Island, Canada
|
