|
La societat on ens ha tocat viure és una societat que es basa en una economia de matèries primeres i d’energia fòssils i no renovables, que afecta greument la salut dels sistemes naturals, culturals i socials que comparteixen el planeta Terra. Aquesta economia, encadenada a la ‘religió’ del creixement sense límits i fomentada pels seus ‘sacerdots’, necessita per reproduir-se quantitats sempre creixents de minerals i de combustibles fòssils disponibles en quantitats estrictament limitades a la crosta de la Terra.
Justament la globalització econòmica va aparèixer quan les potències industrials començaren a notar la manca de disponibilitat de matèries primeres i d’energia existents a casa seva. I iniciaren un procés desbocat d’apropiació, per les bones (lliure comerç) o pel les dolentes (guerres), de minerals i recursos fòssils existents a altres cultures i societats del planeta.
Avui l’addicció als minerals i als combustibles fòssils s’ha intensificat de tal forma i te tan greus conseqüències que cal una revolta ciutadana. Una revolta basada en la desobediència i la insubmissió als dictats de l’economia global fòssil, que és pregonada per la banda de nous incendiaris que vol dominar el món.
Desenganxar-se de l’economia fòssil, ni és fàcil ni es farà en un obrir i tancar els ulls. És un procés que ha d’inspirar-se en allò que Ivan Illich en diu ‘la virtut’: la forma, l’ordre i la direcció de l’acció, informats per la tradició, vinculats al lloc, i qualificats per les opcions practicades i reconegudes com a bones, dins d’una cultura local compartida que reforça l’economia d’un lloc.
És un procés de crítica, de reflexió, de resistència, d’imaginació i de creació. De crítica a l’economia global fòssil. De reflexió sobre les conseqüències que te sobre la biosfera i la sociosfera. De resistència al domini que l’economia fòssil te sobre les nostres vides. D’imaginació i de creació d’alternatives que vagin deixant obsoleta aquesta economia fòssil basada en el domini i la violència sobre els sistemes naturals (recursos) i sobre els sistemes socials (persones i cultures).
Per dur a terme aquestes tasques de poc serveixen les ideologies que donen suport a la societat industrial, addicte a les matèries primeres minerals i als combustibles fòssils. De res ens serveix el liberalisme ni el socialisme. Ells han adorat, i continuen adorant, l’economia del creixement sense límits en el si d’un planeta limitat, causa de tots els actes de violència sobre la natura i sobre les cultures, amb un sol objectiu: dominar sobre la natura i sobre les cultures.
Si tot això no ens serveix, on ens podem inspirar? Podríem seguir l’exemple d’aquelles persones que han renunciat, de forma conscient, a exercir el poder sobre altres persones i sobre l’entorn. Aquelles persones que practiquen el poder entre iguals, que practiquen el que en el si del moviment per a la justícia global s’anomena ‘lideratge responsable’. O, en altres paraules, aquelles persones que prediquen amb l’exemple. No podem ja confiar més en els líders polítics actuals, doncs ens han demostrat abastament que diuen una cosa i fan el contrari del que diuen. Ara es lamenten de la guerra. Però, que han fet per conduir la nostra societat fora del domini del petroli? Què han fet per construir una societat lliure de carboni fòssil?
Gandhi deia: ‘tot allò que no puc compartir amb tothom és una tabú per a mi’. Aquesta senzilla afirmació ens introdueix en la noció de ‘límit’, cosa que posa en qüestió el dogma del creixement material il·limitat. Cercar els límits dins dels quals emmarcar els nostres actes en la vida quotidiana podria ser un bon exercici per començar a desobeir els dictats de l’economia fòssil i aprendre a ser insubmís a ella. I fer-ho a partir de repensar els nostres pautes en l’ús que fem de l’energia. Un bon exercici per començar a exercir el dret a l’autodeterminació personal en la vida de cada dia.
El nostre planeta, on arriben els raigs del Sol en quantitat suficient per cobrir tots els serveis que tota la humanitat avui demana a l’energia, està greument emmalaltit per les conseqüències del domini que exerceix la dictadura del petroli, i que ens ha menat avui a la guerra. Per apagar els focs que la banda d’incendiaris ha provocat només tenim un eficient apaga focs: les energies netes i renovables que de forma directa o indirecte en envia el Sol. Unes energies ben repartides per tot el planeta i a l’abast de la gent. Saber-les aprofitar i fer-ho amb saviesa ens permetria fer camí des de la situació present d’addicció als combustibles fòssils fins l’assoliment una societat lliure d’aquesta mena de dependències. Fer planer aquest camí hauria de ser la tasca prioritària de qualsevol persona que vulgui exercir de polític. I això és el que totes les persones que sortim al carrer per manifestar el nostre fàstic i el nostre rebuig, hem d’exigir als que volen exercir el paper de líders polítics en el si de la nostra societat.
Pot-ser així podrem col·laborar en fer néixer una societat en pau amb el nostre únic Planeta i en pau amb les cultures que el compartim: la societat solar!
Copyright © 2003, Els Verds-Alternativa Verda
|
