|
El dimitit primer ministre japonès va fer unes declaracions, que si més no, ens haurien de fer reflexionar: "Si hi ha un risc d'accident que pugui fer inhabitable la meitat de la superfície del nostre país, aleshores nosaltres no podem permetre'ns prendre aquest risc" (The Guardian, 8/9/2011). Com és que un dirigent polític d’un país tecnològicament avançat, que sempre havia fet costat a la industria nuclear, diu de forma ben clara que s’ha de prescindir d’aquesta tecnologia energètica per suposar un risc no assumible?
La realitat ha demostrat que el múltiple accident de la central nuclear de Fukushima-I enterrés per sempre aquelles alegres promeses dels anys 50 del segle passat, que feien els propagandistes de l’energia nuclear, dient que els reactors generarien electricitat tan barata que no caldria mesurar-la. No solament els oligopolis elèctrics, propietaris de les nuclears que, a casa nostra, ens va imposar el franquisme, no ens han retirat els comptadors d’electricitat, sinó que els poders polítics democràtics els han permès que s’enriquissin de forma escandalosa a costa de continuar enverinant radioactivament la nostra terra, els seus sistemes naturals i els éssers vius que l’habitem i deixant un llegat de residus radioactius que s’hauran de ‘vigilar’ durant mil·lennis.
Per si no n’hi va haver prou amb els milers de milions d’euros que els monopolis elèctrics varen rebre, en concepte de costos de transició a la competència quan l’Estat espanyol va adoptar, el 1997, la Directiva Europea de liberalització dels mercats de l’energia (que van servir per amortitzar del tot, i de cop, els actius de generació decidits quan el mercat era regulat per l’Estat), ara des del poder polític democràtic es veu be, i es permet la continuació del funcionament de les centrals nuclears que hi ha a Catalunya, i especialment la d’Ascó, el permís de funcionament de la qual caduca el proper 1 d’octubre de 2011.
Mentre al Japó, el seus governants han decidit que la tecnologia nuclear s’ha d’abandonar amb urgència, a Catalunya el govern, obertament pronuclear, s’excusa en el govern central i a Madrid, el ‘gobierno’ demostra ben clarament al servei qui està (dels oligopolis i no pas de la ciutadania). Fins i tot la noticia de l’allargament de la vida d’Ascó, l’ha donada el Foro Nuclear i no pas el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, que és qui dona l’autorització.
I que significa això? Simplement significa que es vol permetre que les empreses propietàries de les nuclears catalanes puguin continuar embutxacant-se uns beneficis ‘caiguts del cel’ de més d’un milió i mig d’euros, diaris!. O, dit d’una altra manera, l’abocament de 200.000 Becquerels (Bq) de radioactivitat (1 Bq equival a 1 desintegració per segon) a l’aire i a l’aigua per cada Euro de benefici, cada dia, fins a la fi de l’any 2030, quan hauran abocat, pel cap baix, 3.500 bilions de Becquerels de radioactivitat a l’aire i a l’aigua i hauran produït 1.300 tn de residus radioactius, que s’hauran de vetllar durant milers d’anys. I qui pagarà tot això? La ciutadania actual i futura, amb la seva salut i la seva butxaca. Els propietaris de les nuclears, mentrestant, s’hauran omplert les butxaques amb els diners generats per la venda d’una energia elèctrica bruta i a uns preus establerts per un mercat les condicions del qual afavoreixen les tecnologies de generació fòssils i nuclears.
Allargar la vida de les nuclears, que van ser dissenyades per funcionar 30 anys, vol dir incrementar enormement el risc d’accidents com l’ocorregut a Fukushima, que ha significant el desplaçament, per sempre, de més de 150.000 persones, abandonant totes les seves pertinences, els seus habitatges, les seves terres, els seus mitjans de vida, etc. degut a la greu contaminació radioactiva de centenars de km2 dels territoris del nord del Japó. La realitat ens ha demostrat que la probabilitat d’ocurrència d’accidents greus nuclears (amb pèrdua de confinament dels materials radioactius continguts en el nucli) pot ser tant elevada com la d’un accident cada 4-5 anys. Catalunya, està disposada a córrer aquests riscos per continuar mantenint una tecnologia obsoleta, bruta i no renovable, heretada dels temps quan a casa nostra hi mancava la llibertat i la democràcia.
El president Mas va dir en el seu discurs de l’11 de setembre que calia “evitar que els deutes excessius d’avui no es convertissin en una llosa per a les esperances de les generacions futures. Un llegat de deutes impagables no fóra èticament acceptable ...”. Jo mateix i molts ciutadans i ciutadanes del nostre país ens preguntem: les emissions de radioactivitat a l’aire i a l’aigua, en funcionament normal de les centrals nuclears i els residus o combustible irradiat generat per l’irracional procés de fer bullir aigua tot fissionat el nucli de l’àtom de l’urani-235, no són una llosa per a les esperances de les generacions futures? No són un deute èticament inacceptable?
Per això, essent coherents amb les paraules del president, i ARA QUE ASCÓ CADUCABA HI HAVIA l’oportunitat de TANCAR-LA. Renovar l’autorització no és altra cosa que augmentar el pes de la llosa radioactiva per a les esperances de les generacions actuals i futures.
|
