|
El balanç de l’actuació dels set anys de govern tripartit entorn de la governança ecològica i energètica de Catalunya ha estat més aviat ben pobre, si s’analitzen les polítiques desenvolupades per un govern que va neixer com una esperança en front de governs promotors del desenvolupisme sense consideracions ecològiques.
Els tres partits, que han format el govern de la Generalitat de Catalunya, han tingut més interés en defensar els seus espais de govern (fruit del repartiment del poder acordat en els pactes post-electorals), que no pas en desenvolupar polítiques ecològiques en benefici dels sistemes naturals que conformen el nostre país i de la societat humana que hi viu. Tot i que en el govern tripartit hi ha hagut una formació política que l’any 1999 va pintar-se de ‘verd’ (afegint el mot ‘verds’ al seu nom original) en constatar el bon resultat assolit per la coalició electoral formada amb Els Verds - Confedereció Ecologista de Catalunya (entre 1995 i 1999), els fets han demostrat abastament la seva incapacitat per dur a terme polítiques ecològiques (i energètiques) com les que es podrien esperar d’una formació política verda. Vegem-ho amb alguns exemples en els camps de l’ecologia i de l’energia.
El tripatit ha dut a terme polítiques continuistes amb les dels governs de CiU d’ampliació del nombre d’espais naturals protegits, sense desenvolupar polítiques d’ecologització dels espais no protegits (ni de regeneració ecològica dels espais degradats), amb la qual cosa els espais protegits s’han convertit, de fet, en una mena de tapadora política per continuar degradant ecològicament la resta del país.
El govern tripartit ha continuat amb les polítiques de neteja al final de canonada que havien iniciat els governs de CiU. Pel que fa a les aigües, s’ha continuat desenvolupant la construcció de depuradores industrials d’aigües residuals, sense cap consideració a polítiques de regeneració ecològica de les fonts d’aigua disponibles al país (avui malmeses per dècades de desenvolupisme industrialista agressor dels sistemes naturals i fruit de la permissivitat amb tota mena d’abocaments a les aigües superficials i subterrànies); manca de polítiques de protecció ecològica de les capçaleres de les conques hidriques i de les zones de recàrrega d’aquïfers, etc. El resultat de tot plegat és que a moltes zones del país ja no hi ha fonts d’aigua sanes.
Pel que fa a polítiques de l’energia, el tripartit ha mostrat el seu continuisme respecte les polítiques desevolupades pels governs de CiU, que es demostra comparant les previsons i els continguts dels anomenats plans energètics proposats per CiU i els del tripartit. El tripartit no ha fet res per abordar el greu problema de dependència energètica de Catalunya, ni ha fet gran cosa per trencar amb el model energètic brut i nuclearitzat heretat del franquisme, que afavoreix descaradament als poders energètics, abans monopolis, avui oligopolis. La manca d’ambició en polítiques d’energies renovables i les formes com finalment s’ha decidit impulsar l’energia eòlica reflecteixen clarament quins interessos han primat en el govern tripartit.
Finalment, i a mena de conclusió, la Convenció d’Aalborg que garanteix els drets de la ciutadania europea a la participació en la presa de decisions que afectin la medi ambient ha estat continua i reiteradament vulnerada pel tripartit (en clara complicitat amb el govern de l’Estat espanyol), en projectes com ara la línia de molt alta tensió per al transport d’electricitat entre Espanya i França o en el projecte de Magatzem Temporal Centralitzat de residus radioactius, o en la permissivitat vers els conreus transgènics, o, fins i tot, en les dues propostes de Plans d’Energia que el tripartit ha fet.
En resum, un govern nomenat d’esquerres que ha donat l’esquena a les necessitats ecològiques i energètiques de la societat catalana.
|
