Perquè EV-AV?
 Crisi d´EV(CEC)
 Comunicats
 Campanyes
 ecologisme de debò ?
 Eleccions
 Opinió
 Conferències
 Política verda
 Agenda
 Vincles
 Nosaltres


Escriu el teu correu
 
2019 | 2018 | 2017 | 2016 | 2015 | 2014 | 2013 | 2012 | 2011 | 2010 | 2009 | 2008 | 2007 | 2006 | 2005 | 2004 | 2003 | 2002 | 2001 | 2000 |

Campanyes d'EV-AV o campanyes en les que participa i/o dona suport

Moviment 15M

12 maig 2013
12M15M Barcelona 2013

.

20 febrer 2013
Solidaritat amb n'Enric Duran!

Anar al web d'Enric Duran
Ni lleis per mantenir les desigualtats, ni judicis que perpetuïn l'opressió.

.

16 febrer 2013
Manifestació de la PAH a Barcelona

Manifestació de la PAH a Barcelona

.

5 febrer 2013
Ada Colau al 'Congreso de los Diputados'

1a part

2a part

.

22 maig 2012
Lliurament del Premi Mercé Conesa a la millor iniciativa solidària

El discurs que TV3 no va emetre . . .

La PAH guardonada

.

17 Maig 2012
Caixarolada

.

15 maig 2012
JUDICI POPULAR A LA BANCA

Judici popular a la banca

.

12 maig 2012
GRAN ÈXIT DE LA CONVOCATÒRIA 12M

Mai no hem marxat

.

11 maig 2012
EV-AV CRIDA A LA SEVA MILITÀNCIA I ALS SEUS SIMPATITZANTS A PARTICIPAR ALS ACTES DEL 12M-15M
1er aniversari del moviment 15M

.

15 octubre 2011
EV-AV CRIDA ALS SEUS MILITANTS I SIMPATITZANTS A PARTICIPAR EN LES MANIFESTACIONS DEL 15O
a Barcelona, Manifestació 15 octubre 2011, 17h., de Plaça de Catalunya a l'Arc de Triomf

És l'hora d'unir-nos, és l'hora que ens escoltin, gent del món, aixequem-nos!
Web 15 octubre
Web Acampada Barcelona
Comunicat d'EV-AV

.

19/6/2011, a les 9 del vespre
EV-AV VALORA MOLT POSITIVAMENT LA MANIFESTACIÓ DEL 19J

Mès de 200.000 persones surten al carrer a Barcelona i desfilen darrera la pancarta "El carrer és nostre, No pagarem la seva crisi" i llencen un clar missatge als partits del Parlament de Catalunya.

Més informació visual del 19J:
- Baixar la fotografia panoràmica
- La creativitat del poble
- Any given Sunday

.

19 juny 2011
EV-AV CRIDA ALS SEUS MILITANTS I SIMPATITZANTS A PARTICIPAR EN LA MANIFESTACIÓ
Manifestació 19 juny 2011, 17h., de Plaça de Catalunya a Plà de Palau

Tots/totes a la Plaça de Catalunya!

.

14-15 juny 2011
CONCENTRACIÓ AL PARLAMENT DE CATALUNYA

- Qui són els violents
- On és la llibertat de premsa?

.

28 maig 2011
EV-AV CRIDA ALS SEUS MILITANTS I SIMPATITZANTS A DONAR SUPORT I A PARTICIPAR EN ELS ACTES DE LA PLAÇA DE CATALUNYA
La plaça de Catalunya: democràcia real ja!

L'exemple de democràcia real que està vivint la plaça de Catalunya ens mostra el camí a seguir!
Imatge sencera de la plaça


27 maig 2011
Les 'proeses' dels aprenents de Rambo sota el comandament del Conseller Puig:
Barcelona resisteix el desallotjament!
Els invencibles de la Plaça de Catalunya


Es reprodueix ací, un escrit que ens han fet arribar. Pel seu interès el reproduïm íntegrament (solament l’hem traduït al català)

Els/les 300 de les Termopiles Barcelonines

Héctor Gravina
Un més de l’acampada de Plaça Catalunya
28/5/2011

Llegeixo i escolto amb astorament els titulars de medis impresos i audiovisuals, inclòs el diari El Público, que descriuen el que va passar el divendres 27/5 a la Plaça Catalunya. Els titulars coincideixen en afirmar, de distintes formes, quelcom així: “Los Acampados/Indignados vuelven, retoman, reocupan, la plaza”.

És totalment fals. Només es pot tornar si abans te n’has anat, només es pot tornar a prendre el que ha deixat de ser teu, només es pot tornar a ocupar el que abans s’ha buidat. I res d’això va ocórrer durant les llargues 7 hores que va durar el setge de les persones, d’ambos sexes, que havien pernoctat a la plaça.

Segon el Conseller d’Interior, Felip Puig, mediocre reencarnació de Jerjes, solament eren 300 persones les que varen resistir el setge i assetjament armat de 450 antidisturbis dels Mossos i Guàrdia Urbana. Es pretenia únicament netejar i re-instaurar la seguretat de la plaça, tot i que en comptes d’escombres i recollidors es van fer servir a dojo porres i bales de goma, contra la creixent afluència de tespis i tebans. Sense altres armes que les idees, vàrem acudir massivament a mantenir i salvar l’ágora: la plaça publica com espai de debat i presa de decisions democràtiques. Al final els que assetjaven varen tenir que reconèixer que estaven essent rodejats por la creixent marea humana. I solament els va quedar una fugida desordenada i violenta.

Jo, que des de las 8,30 vaig ser part d’aquest@s tespi@s i teban@s, vull retre un petit homenatge a les 300 persones de las Termopiles Barcelonines. Penso que en algun moment a tot@s y cadascun@ de vosaltr@s os haurà inundat un sentiment de ràbia, impotència i angoixa al veure com ens despullaven del que tant ens havia costat construir, des del no res, en els 12 meravellosos i inoblidables dies que portàvem en l’acampadabcn.

M’imagino a mi mateix, encara adormit, despertant al malson real d’estar rodejat d’un enorme exèrcit robocòpic. Per que res sintetitza millor el llarg procés de submissió de la humanitat de l’espècie humana, iniciat fa milers d’anys amb la instauració del patriarcat, que la imatge d’un antidisturbi. Tot i que habitada por un ésser humà, no podem ni tan sols intuir cap tret d’humanitat en aquesta imatge. Ulls amagats al darrera de viseres reflectants, boques i actituds immutables, proteccions corporals que impedeixen qualsevol forma d’identificació. Imatge i mirall de l’apogeu d’inhumanitat. Perfecte cristal·lització d’un sistema que sotmet i humilia a la immensa majoria dels 7.000 milions de persones que vivim en un planeta esgotat por la voracitat d’una ínfima minoria, cada vegada més petita, però amb més i més poder i ostentació.

Intueixo que després del horrible despertar i sensació inicial de desprotecció, a mesura que es podia veure, entre els resquícies del mur blau/negre que os assetjava, a mesura que s’anava escoltant el clamor de les persones que os donàvem suport darrera el mur, la vostra resistència s’anava reforçant. Però també que des de el mateix començament la vostra convicció en el poder de la resistència pacífica os sostenia individual i col·lectivament. L’enorme poder de la Pau.

Els taoistes, tan amants de les paradoxes, afirmen: les dents són dures, però acaben caient; la llengua és tova per això resisteix. Per que front a la violència, l’actitud pacífica és tova, però molt més ferma. El poder del Ying.

Si en la batalla de les Termopiles gregues, els 300 espartans estaven comandats per Leonidas, l’altre dia a les Termopiles de Barcelona, tot@s i cadascun@ de vosaltr@s heu estat a la vegada un Leonidas i un simple soldat. Un exemple clar de resistència al poderós exèrcit persa/robocòpic. De forma humil i sense afany de protagonisme personal, confiad@s en el poder de lo individual fos en lo col·lectiu, heu plasmat a la perfecció l’esperit que recorre totes les acampades de l’Estat espanyol i la resta del món.

Par acabar, a punt de complir els 60 anys, quan la silueta de la Parca al final del camí comença a fer-se més nítida, és l’hora de repassar els meus 42 anys de lluita en diferents moviments socials. Però abans haig de dir-vos simplement: Gràcies, 300 de les Termopiles Barcelonines. Solament pel que vàreu fer, aquests llargs anys de lluita han valgut la pena. I m’heu convençut, encara més, per continuar lluitant fins la fi del meu caminar per aquest formós planeta.

 
© Copyright 2003 - Els Verds. Alternativa Verda - Alternativa Verda ONG