Comunicats d'EV-AV
Any 2008

- 20 d'octubre de 2008: la Generalitat ens fa el 'ganyet'
- 10 de setembre de 2008: EV-AV proposa la creació d'una empresa pública per ajudar a les comarques i municipis a assolir un subministrament energètic 100% renovable
- 20 d'agost de 2008: EV-AV demana una investigació del subsòl d'Ascó
- 5 de juny de 2008: En Josep Vicent Marquès ha mort!
- 17 d'abril de 2008: La fuita radioactiva a la central nuclear d'Ascó
- 15 de febrer de 2008: Maria Laffitte fa el seu darrer viatge
- 3 de gener de 2008: Alternativa Verda denuncia l'existència de més de 100.000 tn de residus tòxics a l'abocador de Can Planas

Comunicat de premsa, 20 d'octubre de 2008
LA GENERALITAT ENS FA EL ‘GANYET’

El projecte de Decret regulador del procediment administratiu aplicable per a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions FV a Catalunya, que la Generalitat ha posat a informació pública fins el dia 20 d'octubre és un decret pensat conscientment per aturar el desenvolupament de l'aprofitament de les energies renovables a Catalunya.

Vegeu el posicionament sobre el Decret de la Coordinadora Tanquem les Nuclears – 100% energies renovables a: clicant aqui.

Un dels autors de l'esmentat Decret és el Sr. Joan Ganyet, que si per alguna cosa ha manifestat al llarg de la seva vida política és la seva més absoluta oposició a les fonts d'energia renovables i les tecnologies per al seu aprofitament.

Només cal haver-se passajat perla ciutat on sa ver alcalde i per les poblacions de la seva rodalia, i haver parlat amb les persones que hi viuen, per donar-se compte de les accions que ell va fer, o va fer fer, per persones del seu partit, amb l’objectiu de que les cases dels poblets de muntanya no puguin desposar d’un subministrament energètica a partir de les fonts d’energia que es manifesten localment.

Podeu mirar un petit muntage que ens han fet arribar alguns bons amics de zona on el Sr. Ganyet va exercir el seu PODER durant molts anys. Que el disfruteu.

El Sr. Joan Ganyet i l’energia solar: una faula que il·lumina més que el Sol. Baixa el document

Comunicat de premsa, 10 de setembre de 2008
ALTERNATIVA VERDA PROPOSA LA CREACIÓ D´UNA EMPRESA PÚBLICA PER AJUDAR A LES COMARQUES I ALS MUNICIPIS A DISPOSAR D’EMPRESES DE GENERACIÓ I DISTRIBUCIÓ D’ENERGIA A PARTIR DE L’APROFITAMENT DE LES FONTS D’ENERGIA LLIURES, NETES I RENOVABLES LOCALS

Davant de la proposta de decret, ara a informació pública, que ha fet públic el Govern de la Generalitat per regular la implantació de instal·lacions eòliques i fotovoltaiques, el partit ecologista Alternativa Verda vol manifestar la seva postura de present i de futur.

Alternativa Verda rebutja totalment la proposta feta pel Govern, doncs considera que no és propia dels temps que estem vivint, en els quals la primera prioritat hauria de ser treballar per què Catalunya pugui disposar d’un sistema energètic altament eficient, distribuit, net i renovable i al servei de la seva ciutadania.

1.- El decret que proposa el Govern és un decret que posa incomptables barreres al desenvolupament de les tecnologies per a l’aprofitament del Sol i del vent per a la generació d’electricitat. Sembla més un decret per evitar que Catalunya pugui mai disposar d’un sistema energètic lliure, net I renovable.

2.- El decret que proposa el Govern no resoldrà els conflictes que a vegades es poden presentar al si de les poblacions afectades per la instal·lació de parcs eòlics i solars. Sens dubte, si s’adopta el decret proposat, s’incrementaràn els conflictes aguditzant les tensions i perjudicant el futur de les energies renovables a Catalunya.

3.- La forma en que algunes societats privades, amb el suport i/o complicitat dels Departaments d’Indústria (en el passat) i d’Economia (actualment) i de l’ICAEN, han impulsat i gestionat els projectes està perjudicant el suport de l´opinió pública a les energies renovables, fet que esta afavorint, de fet, als lobbys nuclear i fòssil. D´altra banda la informació que es dona de l´acció de grups i entitats que s´oposen a determinats projectes no clarifica quin és veritablement el model que es defensa per convertir l´economia solar en un sector democràticament concertat i compartit.

4.- En alguns països democràtics una solució per facilitar el creixement dels sectors eòlic i solar, i d´altres fonts renovables com la geotèrmica i la biomassa, ha estat impulsar o facilitar la creació de societats públiques, privades o mixtes, sota la supervivió dels Parlaments i amb una forta participació popular.

5.- Davant la greu crisis ecològica i del model econòmic i energètic dominant, responsabilitat que recau en els grans grups energètics privats, que amb la complicitat dels governs de Catalunya i de l’Estat Espanyol, pretenen monopolitzar la generació i distribució d’energia, Alternativa Verda considera que Catalunya viu una situació d’emergència energètica, que els governs no estant afrontant, ni de lluny.

6.- Per encarar aquesta situació d’emergència nacional, Alternativa Verda insta al Govern de la Generalitat a crear amb la màxima urgència una empresa pública, dirigida per experts independents no vinculats al sector privat ni a les administracions públiques, que garantitzi que l’aprofitament i la utilització de les fonts d’energia renovables es faci al servei de la ciutadania i de la població.

7.- Aquesta empresa hauria de tenir la funció única de promoure la creació d’empreses comarcals i/o locals, públiques, privades o mixtes, que es dediquin a la captació de les fonts d’energia renovable i a la seva distribució (electricitat, calor, biocombustibles i biocarburants), en benefici de les comunitats on es faci l’aprofitament i de la població en general.

8.- Les empreses locals d’energia haurien de tenir com objectiu assolir, amb termini més breu possible de temps, que el subministrament energètic local es basi al 100% en fonts d’energia renovable. Aquest objectiu haria d’anar acompanyat d’un altre: que tant la generació d’energia com l’ús que fa de l’energia es realitzi amb la màxima eficiència tecnològicament i econòmica possible.

9.- Alternativa Verda és conscient que, en algunes situacions, pot ocórrer que un municipi o una comarca no pugui assolir l’objectiu del 100% renovable, doncs no disposi o de recurs, o de l’espai necessari, etc. En aquest cas calen polítiques solidaries i de bescanvi equitatiu, doncs moltes vegades determinades fonts d’energia renovable, per exemple el vent, es manifesten lluny dels llocs on es necessita electricitat. Aprofitar un recurs energètic local per donar serveis a poblacions distants d’on es manifesta el recurs, requereix fer polítiques actives de solidaritat entre territoris, de forma que el lloc productor vegi clarament que en surt beneficiat de l’aprofitament. I si el territori, una vegada cobert l’objectiu del 100% renovable, és ric encara en el recurs concret, promoure polítiques d’exportació del recurs a canvi de beneficis tangibles pel territori subministrador del recurs.

10.- Alternativa Verda està convençuda que aquesta proposta comportaria abaratir el cost dels projectes, facilitaria una informació transparent en la elecció dels indrets on fer els aprofitaments, una participació municipal i popular en l’accionariat de les empreses comarcals i/o locals i la creació de nombrosos llocs de treball locals. En definitiva: creació de riquesa local.

11.- Instem a tots els grups ecologistes i a les entitats cíviques a subscriure aquesta demanda al Govern de la Generalitat i, especialment, als seus responsables energètics i ambientals.

Comunicat de premsa, 20 d’agost de 2008
EV-AV DEMANA AL CSN QUE INVESTIGUI EL SUBSÒL DE LES CENTRALS NUCLEARS

Amb data 20 d’agost de 2008, Santiago Vilanova, en nom de l’organització política Els Verds – Alternativa verda, ha adreçat una carta a la Sra. Isabel Mellado Jiménez, Directora de Seguridad del Consejo de Seguridad Nuclear, demanant-li que el CSN que investigui urgentment si hi pot haver contaminació radioactiva de las capes freàtiques del subsòl de les nuclears d’Ascó, degut als problemes que es detectaren durant la construcció de la central, deguts a l’expansió de les margues de guix existents i que ja en les resolucions de la Comissió d’Investigació del Parlament de Catalunya, l’any 1981, es deia que se n’havia de fer un seguiment durant el funcionament de la central.

Baixa el text de la carta al CSN

.

Comunicat de premsa, 5 de juny de 2008
HA MORT EN JOSEP VICENT MARQUÈS
PIONER ANTINUCLEAR VALENCIÀ
EV-AV el tindrà sempre en la seva memòria

El sociòleg, activista, escriptor i professor de la Universitat de València Josep Vicent Marquès (València, 1943) va morir el 4 de juny a la seva ciutat després d'una llarga malaltia

Marquès va ser un dels principals pioners de la lluita antinuclear al País Valencià i del moviment ecologista. Autor de “Ecologia y lucha de clases” (amb un epíleg dedicat a Gladys del Estal, ecologista morta pels trets d´un Guardia Civil durant una manifestació antinuclear a Tudela) era un representant, junt amb Manuel Sacristan, de les corrents marxistes en el moviment ecologista de l´Estat espanyol. Va ser un dels fundadors del Partit Socialista Valencià (PSV) i posteriorment del grup Germania Socialista, de tendència comunista antiautoritària.

Referent de la generació dels anys 60 en defensa de les llibertats nacionals, va guanyar el Premi Joan Fuster d´assaig l´any 1973 amb l´assaig “País perplexe”. Com a sociòleg va publicar estudis sobre el comportament sexual i sobre aspectes de la marginació de la dona. Sobre aquests temes destaca el seu llibre “Amors impossibles”. Va ser articulista de “El País”, “El Temps” y “Viejo Topo”, entre altres publicacions.

Josep Vicent Marquès es definia com d´esquerra, nacionalista, antipatriarcal i ecologista (veure el seu assaig “Tots els colors del roig”, Edicions 3 i 4, 1997), tot i que simpatitzava amb les formes de vida del moviment llibertari.

Va ser sempre solidari amb totes les accions antinuclears, especialment contra la central de Cofrents, i amb el Moviment Ecologista Català i posteriorment amb el nostre partit Els Verds-Alternativa Verda. Va ser col·laborador de “Diario de Barcelona” durant el període autogestionari (1983-84) que va dirigir Santi Vilanova. Ells dos varen ser els redactors del Manifest Ecologista de Daimiel, a la cloenda de la tercera reunió de la Federació del Moviment Ecologista de l´Estat espanyol celebrat en aquesta població de Ciutat Real, on hi ha el parc natural de Las Tablas de Daimiel, el 24 i 25 de juliol de 1978. Marquès i Vilanova varen escriure el manifest en un cafè de Daimiel. Aquest text, junt amb el de Cercedilla (1977), són pioners en el pronunciament a favor de l´ecologia política.

Descansi en pau aquest honest i radical homenot valencià. Els Verds – Alternativa Verda el tindrem sempre present en la nostra memòria i en la història del moviment ecologista.

Foto: Josep Vicent Marquès amb Santi Vilanova davant la seu del carrer Consell de Cent de “Diario de Barcelona” la primavera de 1983

.

Comunicat de premsa, 16 d'abril de 2008
ALTERNATIVA VERDA INFORMA A LA POBLACIÓ SOBRE LA FUITA RADIOACTIVA DE LA CENTRAL NUCLEAR D’ASCÓ
EV-AV demana que es faci públic l’inventari dels elements radioactius emesos i que la Fiscalia actuï d’ofici

Els comentaris, la valoració i la petició d’Alternativa Verda

El passat 5 d’abril, l’ANAV feia pública una nota dient: “se ha detectado alguna partícula radioactiva de escasa significación radiológica procedente de la ventilación de la central Ascó I. La cantidad recogida es de 0,2 MBequerelios que corresponde a 0,00001 Curios . . .”

Nou dies més tard, el 14 d’abril, l’ANAV va manifestar: “se ha determinado que la actividad total de las partículas vertidas es de 0,0023 Curios. Atendiendo a este resultado y a los obtenidos de los sistemas de control y detección . . . . se puede confirmar que el incidente no ha afectado ni a las personas ni almedioambiente”.

El mateix dia, el Consejo de Seguridad Nuclear – CSN, reclassificava l’incident notificat el 4 d’abril del nivell 1 provisional al nivell 2 (Escala Internacional de Sucesos Nucleares – INES) “por inadecuado control de material radiactivo y por proporcionar información incompleta y deficiente al organismo regulador.”

El mateix CSN, deia: “las estimaciones dela cantidad total del vertido al exterior han resultado superiores a las inicialmente comunicadas al CSN. En concreto, el titular ha elevado a un máximo de 84,95 millones de bequerelios (Bq) , equivalente a 2,3 milicurios (mCi), la estimación del inventario de radioactividad que se pudo liberar al exterior de los edificios a finales de noviembre pasado. El valor se ha obtenido a partir de la actividad total recogida en el exterior (19,5 millones de Bq) a fecha de hoy y considerando el decaimiento radiactivo.”

Resulta que en pocs dies s’ha passat de dir que s’havien recollit a l’exterior de la central matèries radioactives d’una activitat de 235.000 Bq (0,01 mCi) a 19.500.000 Bq (2,3 mCi), gairebé 83 vegades més, essent molt superior la quantitat de radioactivitat abocada a l’exterior (84,95 millones de bequerelios)

L'ANAV no diu ni una paraula sobre l’inventari de productes radioactius emesos per la central des del passat mes de novembre quan va ocórrer l’incident. Alternativa Verda demana que es faci públic aquest inventari.

Es molt probable que entre els productes radioactius emesos hi hagi Cobalt-60 (Co-60), un producte d’activació neutrònica present en l’aigua de refrigeració del reactor (ja que els aliatges d’acer dels components estructurals del reactor, es desgasten degut a les dures condicions de treball – elevades pressions i temperatures – en el circuit primari del reactor). I en les operacions de recàrrega del combustible, aquest I altres elements radioactius presents en l’aigua de refrigeració del reactor poden alliberar-se, si no es procedeix amb molta cura.

El Cobalt és un metall pesant i, com a tal, tòxic pels humans. La seva forma estable és Co-59. Tot i que el Cobalt és un element essencial per als organismes vius, inclosos els humans (sempre en molts petites quantitats) té propietats mutagèniques i carcinogèniques en quantitats més elevades, igualment que el Níquel.

Ningú no ha informat a la població de l’impacte químic i radiològic ni del Co-60, ni dels altres elements radioactius que el podrien acompanyar. Per això Alternativa Verda dona a coneixer aquest impacte.

Per saber més sobre el Co-60

Finalment, AV-EV demana públicament a la Fiscalia que s’obrin diligències per possible delicte ecològic i possible delicte contra la salut pública actuant d’ofici per esbrinar si l’actuació de l’Associació Nuclear Ascó – Vandellòs II i els directius de la central nuclear d’Ascó podria ser considerada delictiva.

Comunicat de premsa, 16 de febrer de 2008
MOR MARIA LAFFITTE, UNA DE LES GRANS VEUS DE LA CANÇÓ EN CATALÀ
cofundadora del tradicionàrius, havia estat membre d'ara va de bo i d'els trobadors
A les Eleccions Generals 2008 ocupava el núm. 2 de la llista d’Els Verds – Alternativa Verda a Girona

La cantant Maria Laffitte i Masjoan, que es va donar a conèixer com una de les grans veus de la Nova Cançó amb el nom de Dolors Laffitte, va morir ahir divendres a l'hospital Josep Trueta de Girona, on havia ingressat per sotmetre's a unes proves mèdiques.

Cofundadora del festival Tradicionàrius, havia estat membre de diversos grups, entre els quals destaquen la formació per al públic infantil Ara Va de Bo i el duo Els Trobadors, amb el qual va obtenir un notable prestigi en els circuits internacionals de les noves músiques i la música medieval. Oni Wytars, Unicorn i altres conjunts de referència del panorama europeu de la música antiga li van demanar que col·laborés amb la seva veu en discos i concerts.

Demà diumenge serà incinerada en la intimitat familiar i dimecres a les 4 de la tarda tindrà lloc a Santa Maria de Porqueres, al Pla de l'Estany, un acte públic dedicat a la seva memòria.

Laffitte va néixer el 1949 a Vic en una família d'origen occità per part del pare. Va passar la infantesa entre Roda de Ter, on de ben jove va entrar a treballar en una fàbrica com el seu veí Miquel Martí i Pol, i Manlleu. Més endavant va viure a Barcelona, Piera, diferents poblacions del Pla de l'Estany i Girona, on va passar els últims anys.

Es considerava una trobadora catalana i una artista vocacional. Va començar a cantar en públic als vuit anys. Als divuit, amb la cançó A cara o creu, va quedar segona amb Lluís Llach al I Festival de la Cançó de Barcelona, un certamen internacional semblant al d'Eurovisió. També el 1968 va publicar el seu primer disc, amb cançons occitanes contemporànies, sota l'estímul de Josep Maria Espinàs, que li va adaptar diverses cançons estrangeres (com una memorable versió d'Els vells, de Jacques Brel) i va escriure sobre ella: «No és gens exagerat de dir que Maria Laffitte té totes les condicions (veu, sensibilitat i recursos) que caracteritzen una cantant d’excepció. Només cal escoltar-la».

Com a intèrpret, va destacar per la bellesa del color de la seva veu (una de les més personals de la cançó en català), per la claredat de la seva dicció i per la capacitat de matisos de la seva expressivitat.

Va rebre diferents premis, i va actuar amb èxit al Canadà, l'Índia, Veneçuela i altres estats. Entre la seva extensa discografia sobresurten els seus primers elapés, Varietat de varietats (1973) i Hello, Dolors! (1975), una producció molt curiosa de La Trinca enregistrada amb cançons que van compondre expressament per a ella Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i altres cantants catalans.

Va formar part dels grups Ara Va de Bo, La Corranda, L’Arc en el Cel, Orquestra Simfònica de la Canya, Ensemble Llull, Joi de Trobar i Els Trobadors, fundat amb Alfons Encinas, pare dels seus fills Miriam i Pau, també músics. Amb Et ades sera l’alba, el disc que va publicar el 1991 amb Els Trobadors, va aconseguir una remarcable projecció arreu del món entre els circuits de la música de la nova era i va obtenir el reconeixement d'artistes importants, com Loreena McKennitt o com Paul Horn, amb qui va compartir escenari. Va col·laborar en discos o altres projectes amb Oni Wytars, Katharco, Unicorn i Accentus, formacions referencials del panorama europeu de la música antiga. També va col·laborar amb Las Madres del Cordero (una banda de Moncho Alpuente), Hilario Camacho, L'Ham de Foc i L'Albera.

Va oferir recitals de cançó d'autor, de cançó tradicional, de lírica trobadoresca, de música medieval, de música antiga, de cançons sefardites, de poesia catalana (va ser una de les més tenaces divulgadores de les obres poètiques de Miquel Martí i Pol, Josep Palau i Fabre, Jacint Verdaguer i Ramon Llull) i occitana, i d’animació per a infants. També va treballar a la ràdio, la televisió i el teatre, en els espectacles musicals Bestiari, muntatge sobre textos de Pere Quart ideat per La Trinca, i Rocky Horror Show, dirigit per Ventura Pons. Va ser cofundadora del festival Tradicionàrius i de l'associació cultural Pangea Music. Va presentar sessions de musicoteràpia. Les seves cançons evocaven sovint els animals. Atreta per la natura, interessada en la recerca espiritual i compromesa socialment, va formar part en diverses ocasions de candidatures d'organitzacions ecologistes en convocatòries polítiques. Col·laborant als inicis de la revista Integral i actualment col·laborava amb el Dia de la Terra (n'era la vice-presidenta) I partyicipava activament a la Fira per la Terra. La jovialitat, l'alegria, el dinamisme, la bondat i l'altruisme són alguns dels trets que van definir la seva personalitat.

Després de molts anys de presentar-se en públic amb el nom de Dolors Laffitte, va adoptar el de Maria Dolors Laffitte abans d'acabar triant el definitiu de Maria Laffitte. «Prefereixo pensar que abans quan em cridaven em deien D’olors. Afegint l’apòstrof, es converteixen els Dolors en olors i sempre és més agradable. En tot cas, m'he volgut treure del damunt tots els dolors de la meva vida, començant pel del nom», explicava.

Maria Laffitte actuant al concert 'Txernòbil mai més!' realitzat a la Fira per la Terra 2006

Si vols descarregar un poema escrit per en Rafael Subirachs en recordança de la Maria Laffitte Clica aquí

.

Comunicat de premsa, 3 de gener de 2008
ALTERNATIVA VERDA DENUNCIA L´EXISTENCIA DE MES DE CENT MIL TONES DE RESIDUS TÒXICS EN UN ABOCADOR: A CAN PLANAS (CERDANYOLA DEL VALLÈS)

EV-AV demanen al Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, la retirada d´aquestes escòries del futur Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès

El partit ecologista Els Verds-Alternativa Verda, fundat el 1983, ha descobert l´existència de més de cent mil tones d´escòries alumíniques de segona fosa, altament tòxiques, enterrades sense cap protecció a l´abocador segellat de Can Planas a Cerdanyola del Vallès. Aquestes escòries reaccionen amb l´aigua de forma explosiva i generen amoníac, sufhídric, fluorhídric i altres productes tòxics. El 1989 la Junta de Residus va autoritzar de forma “excepcional” i “provisional” aquest abocament que va continuar fent-se fins el 1995.

La reacció d´aquestes escòries, en un terreny argilós no compacte, pot haver provocat greus efectes sobre els pous, l´agricultura i la salut humana.

Alternativa Verda va efectuar campanyes informatives i mobilitzacions durant els anys 90 per denunciar els abocaments clandestins d´aquestes escòries que feien les principals empreses del sector. Milers de tones es descobriren en l´abocador de Can Mata a Hostalets de Pierola. Fruit de les accions ecologistes el Departament de Medi Ambient va desautoritzar la construcció de dos abocadors controlats per aquests residus especials, a Albons (Baix Empordà) i Seròs (Segrià) mitjançant resolucions públiques fetes per conseller Felip Puig el 24 de gener i el 2 de març de l´any 2.000. Posteriorment el gerent de l´Agència de Residus de Catalunya, Manuel Hernández, obligà a les empreses a reciclar aquestes escòries. Actualment totes les empreses catalanes estan realitzant el reciclatge en l´única planta existent a Valladolid.

Els Verds-Alternativa Verda han escrit una carta al conseller Francesc Baltasar denunciant l´existència d´aquestes escòries enterrades en l´abocador de Can Planas i en la zona entre el cementiri i el castell de Cerdanyola. En la detallada explicació que se li dona se li reclama un estudi del comportament d´aquests residus a lo llarg dels darrers anys per veure si han contaminat les capes freàtiques i se li reclama la seva retirada abans que es produeixi l´urbanització i la creació d´un parc en l´anomenat Centre Direccional. El portaveu d'Els Verds-Alternativa Verda, Santiago Vilanova, s´entevistà el passat dia 3 de desembre amb el director del Consorci, Sr. Miquel Sodupe, amb la voluntat de reclamar un estudi independent i rigorós sobre el tema i un pla per la retirada i neutralització dels residus tòxics alumínics.