|
Reimaginant el futur després de la crisi del Coronavirus
La pandèmia del Coronavirus ja s’ha endut innombrables vides i encara no se sap com evolucionarà en el futur. Mentre les persones en la primera línia de l’atenció sanitària i de l’abastiment social bàsic estan lluitant contra la propagació del virus, cuidant les persones malaltes i fent funcionar les coses essencials, una gran part de l’economia s’ha aturat. Aquesta situació és paralitzant i dolorosa per a molta gent, i provoca por i ansietat als nostres éssers estimats i a les comunitats a què pertanyem, però també és un moment per impulsar col·lectivament noves idees.
La crisi desencadenada pel Coronavirus ha posat al descobert moltes debilitats de l’economia capitalista, obsessionada amb el creixement, com la inseguretat laboral i alimentària de moltes persones, els sistemes de salut deteriorats per anys d’austeritat i ajustos econòmics, i la infravaloració de moltes de les professions més essencials. Aquest sistema, basat en l’explotació de les persones i de la natura, malgrat que és severament propens a patir crisis, es considera com a normal. Tot i que l’economia mundial produeix molt més que mai, falla en la cura dels éssers humans i del planeta, mentre acumula riquesa en poques mans i el planeta és arrasat. Milions d’infants moren cada any per causes evitables, 820 milions de persones estan desnodrides, la biodiversitat i els ecosistemes s’estan degradant i els gasos d’efecte hivernacle continuen augmentant, fet que està provocant un violent canvi climàtic antropogènic: pujada del nivell del mar, tempestes devastadores, sequeres i incendis que devoren regions senceres, entre d’altres fenòmens.
Durant dècades, les estratègies dominants contra aquests mals han consistit en abandonar la distribució econòmica a les forces del mercat i atenuar la degradació ecològica mitjançant el desacoblament i el creixement verd. Això no ha funcionat. Ara tenim una oportunitat per construir sobre la base de les experiències de la crisi del Coronavirus: des de noves formes de cooperació i solidaritat que estan florint arreu fins al reconeixement generalitzat dels serveis socials essencials com la sanitat i el treball de cures, l’abastiment d’aliments i la gestió de residus. La pandèmia també ha portat els governs a prendre mesures sense precedents en temps de pau, de manera que s’ha demostrat el que és possible quan hi ha voluntat d’actuar: les reestructuracions dels pressupostos, la mobilització i redistribució dels diners, la ràpida expansió dels sistemes de seguretat social i l’allotjament per a persones sense llar.
Al mateix temps, hem d’estar alerta davant de l’augment de les preocupants tendències autoritàries, com els sistemes de vigilància massius i les tecnologies invasives, el tancament de fronteres, les restriccions del dret de reunió i l’explotació de la crisi per part del capitalisme del desastre. Hem de resistir fermament aquestes dinàmiques, però no aturar-nos aquí. Hem de començar una transició cap a un tipus de societat radicalment diferent. En lloc d’intentar desesperadament tornar a engegar la destructiva maquinària del creixement, proposem construir sobre la base de les lliçons apreses del passat i de l’abundància d’iniciatives socials i solidàries que han brotat arreu del món durant aquests darrers mesos. Al contrari del que va passar amb la crisi financera del 2008, hem de salvar les persones i el planeta en lloc de rescatar les grans corporacions, i emergir d’aquesta crisi amb mesures de suficiència en lloc d’austeritat.
Així, nosaltres, les persones signants d’aquesta carta, oferim cinc principis per a la recuperació de la nostra economia i la creació d’una societat justa. Per desenvolupar les noves arrels d’una economia que funcioni per a tots i totes, necessitem:
1) Posar la vida al centre dels nostres sistemes econòmics.
En lloc del creixement econòmic i la producció de residus, hem de posar la vida i el benestar al centre dels nostres esforços. Alguns sectors de l’economia, com la producció de combustibles fòssils, els exèrcits i la publicitat, han de ser eliminats el més aviat possible, i en canvi cal fomentar-ne d’altres, com la sanitat, l’educació, les energies renovables i l’agricultura ecològica.
2) Reavaluar radicalment en quina mesura i quines feines són necessàries per a una bona vida per a tothom.
Cal que posem més èmfasi en el treball de cures i valorar adequadament les professions que s’han demostrat essencials durant la crisi. Els treballadors d’indústries destructives han de tenir accés a formació per a nous tipus de feines que siguin regeneratives i netes, i assegurar així una transició justa. En conjunt, hem de reduir la jornada laboral i introduir formes de repartiment del treball.
3) Organitzar la societat entorn de la provisió de béns i serveis essencials.
Cal que reduïm el consum i el transport excessius. En canvi, les necessitats humanes bàsiques, com el dret a l’alimentació, a l’habitatge i a l’educació, han d’estar garantides per a tothom a través de serveis bàsics universals o de sistemes de renda bàsica universal. A més, cal definir i aplicar democràticament un mínim i un màxim d’ingressos.
4) Democratitzar la societat.
Això significa que tothom pugui participar en les decisions que afecten les seves vides. Significa especialment més participació per part dels grups socials marginalitzats, així com la inclusió dels principis feministes en les polítiques i el sistema econòmic. El poder de les corporacions globals i el sector financer ha de ser reduït dràsticament a través de la reapropiació i la supervisió democràtiques. Els sectors relacionats amb les necessitats bàsiques com l’energia, l’alimentació, l’habitatge, la salut i l’educació s’han de desmercantilitzar i desfinanceritzar. L’activitat econòmica basada en la cooperació, per exemple les cooperatives de treball, s’ha de fomentar.
5) Sistemes polítics i econòmics basats en el principi de solidaritat.
La redistribució i la justícia —transnacional, interseccional i intergeneracional— han de ser la base per a la reconciliació entre les generacions actuals i les futures, entre els grups socials dins dels països, així com entre els països del Sud Global i el Nord Global. Sobretot, el Nord Global ha de posar fi a les actuals formes d’explotació i fer reparacions per les passades. La justícia climàtica ha de ser el principi que guiï una ràpida transformació social i ecològica.
Mentre tinguem un sistema econòmic dependent del creixement, la recessió serà devastadora. El que el món necessita és Decreixement —una economia planejada però adaptable, sostenible i en reducció equitativa, que ens encamini cap a un futur en què puguem viure millor amb menys. La crisi actual ha estat brutal per a molta gent, i ha colpejat més durament les persones més vulnerables, però això també ens dóna l’oportunitat de reflexionar i repensar. Ens pot fer adonar del que és important de debò i mostra les incomptables potencialitats del Decreixement. Com a moviment i com a concepte, el Decreixement ha estat reflexionant sobre aquestes qüestions des de fa més d’una dècada i ofereix un marc consistent per reimaginar una societat basada en altres valors, com la sostenibilitat, la solidaritat, l’equitat, la convivialitat, la democràcia directa i la joia de viure.
Participa amb nosaltres en aquests debats i comparteix les teves idees en el Decreixement Viena 2020 i en el Dia del Decreixement Global, per construir plegats una sortida deliberada i emancipadora de les nostres addiccions al creixement.
En solidaritat,
Grup de treball de la carta oberta: Nathan Barlow, Ekaterina Chertkovskaya, Manuel Grebenjak, Vincent Liegey, François Schneider, Tone Smith, Sam Bliss, Constanza Hepp, Max Hollweg, Christian Kerschner, Andro Rilović, Pierre Smith Khanna, Joëlle Saey-Volckrick
Aquesta carta és el resultat d’un procés de col·laboració dins de la xarxa internacional pel decreixement. L’han firmada més de 1.000 persones expertes i 66 organitzacions de diferents països.
Podeu veure totes les firmes aquí.
|
|
- Segle XVIII, els fisiòcrates francesos critiquen el creixement econòmic i es posicionen en contra.
- 1848, John Stuart Mill posa sobre la taula la idea del steady-state economy (l'economia de l'estat estable) en la seva obra Principles of Economics: the increase of wealth is not boundless (l'increment de la riquesa no es il·limitat).
- 1966, Kenneth Boulding introdueix l'idea de Spaceship Earth (la nau espacial Terra) per dir que la Terra és bàsicament un sistema tancat que, con qualsevol nau espacial depèn de l'ús de materials reciclats i de l'energia renovable.
- 1957: Leopold Kohr publica The Breackdown of Nations, on exposa la seva crítica radical a lo gran.
- 1967: Erza Mishan introdueix el concepte de Growthmania (la mania del creixement) en la seva obra Costs of Economic Growth i suggereix el rebuig del creixement econòmic com a objectiu prioritari de la política.
- 1970: es publiquen a New York les obres Deschooling Society i The Celebration of Awareness d'Ivan Illich, que són de referència en la crítica a la societat del creixement.
- 1971: Nicholas Georgescu-Roegen, descriu el principi de l'increment material de l'entropia, una idea prestada de la segona llei de la termodinàmica, per suggerir que l'excés de producció i consum de la societat contemporània esta exhaurint els recursos energètics i materials de la Terra.
- 1972: el CIDOC de Cuernavaca publica La Convivencialidad d'Ivan Illich.
- 1972: Jay Forrester, Donella i Dennis Meadows assoleixen titulars als mitjans d’arreu del món, amb els seus pioners models informàtics que esdevenen la base del primer informe del Club de Roma: The Límits of Growth.
- 1972: Herman Daly publica Essays Toward a Steady-State Economy.
- 1973: el mes de maig el diari Le Monde publica, en tres lliuraments, Energie et Equité d'Ivan Illich.
- 1973: Edward Fritz Schumacher publica Small is Beautiful: A Study of Econòmics As If People Mattered.
- 1973: Leopold Kohr publica Development Without Aid.
- 1973: la revista trimestral Daedalus publica un número monogràfic sobre The No-Growth Society.
- 1975: es publica Écologie et Politique d'André Gorz.
- 1976: es publica Medical Nemesis: The Expropiation of Health d'Ivan Illich.
- 1977: es publica Écologie et Liberté d'André Gorz.
- 1980: es publica Human Scale de Kirkpatrick Sale.
- 1980: es publica Crecimiento destructivo y decrecimiento productivo, dins de l'obra Adieu au prolétariat d'André Gorz.
- 1982: es publica The Ecology of Freedom: The Emergence and Dissolution of Hierarchy de Murray Bookchin.
- 1987: es publica The Rise of Urbanisation and the Decline of Citizenship de Murray Bookchin.
- 1992: es publica The Way: an ecological world view d'Edward Goldsmith.
|
