|
Tal com va titular l’article que li va dedicar el diari The Guardian (29/1/2014) arran de la seva mort, ens podríem preguntar quin va ser el major llegat de Pete Seeger?. Sense cap mena de dubtes, responia The Guardian: ‘Salvar riu Hudson de Nova York’, riu a prop d'on Seeger va viure en una cabana de fusta, que ell mateix es va construir en la dècada de 1940, i que va ser el focus principal del seu activisme ecologista, que va començar l’any 1966 quan el riu Hudson s’anava convertint en una claveguera, i Pete va anunciar els seus plans de construir una barca per salvar el riu. I ho va fer, l’any 1969, construint una balandra de fusta del segle 19, el Clearwater, i començant a navegar pel riu, tot convencent els pescadors comercials per treballar amb ell per recuperar la vida en el riu contaminat i enverinat.
El major llegat de Pete Seeger després d'una llarga vida plena de música i l'activisme (a favor de la classe treballadora, el pacifisme, de la República espanyola, contra a guerra de Vietnam, l’ecologisme, ‘Occupy Wall Street’) pot haver estat salvar el riu Hudson, d'acord amb els que han treballat amb ell per salvar la via fluvial.
"El Hudson va ser salvat per un munt de gent", va dir Robert Kennedy Jr, que ha demandat a la indústria per contaminar el riu com advocat ecologista per a l'Aliança Waterkeeper. R. Kennedy Jr va manifestar que havia conegut Seeger durant 30 anys. "Però per a molts de nosaltres, Pete va ser el primer. Va posar en marxa el tren, i tots vam pujar al tren en marxa".
Pete va escriure una cançó sobre el riu anomenat “Sailing Up My Dirty Stream" (Navegant riu amunt pel meu brut riu): algun dia, encara que potser no aquest any / el meu riu Hudson tornarà a discórrer amb l’aigua neta." I sorprenentment, l'esforç per salvar la Hudson va funcionar. Sota la pressió del públic, els PCB es van prohibir en la dècada de 1970. A principis de la dècada de 1980, l'Agència de Protecció del Medi Ambient (EPA) va designar un tram de 200 milles del Hudson com una zona amb prioritat de ser netejada i restaurada. L’any 2001, l'EPA es va embarcar en un altre projecte monumental per dragar el riu per treure els sediments contaminats per PCB. Aquest projecte està en marxa.
“Pete va veure el Hudson com un símbol dels fracassos de la nostra democràcia, ja que el riu va passar a mans de les grans corporacions que estaven usant-lo com una cinta transportadora per evacuar els seus residus", va dir Kennedy. "Però Pete sempre va assenyalar que la constitució de l'estat de Nova York diu que el Hudson era propietat de la gent de l'estat de Nova York", ha prosseguit. “Pete solia dir el riu Hudson pertany a tots nosaltres."
Avui en dia, la Hudson River Sloop Clearwater, Inc
i la balandra icònica Clearwater estan tirant endavant el llegat de Pete Seeger al associar-se amb les escoles de la vall del Hudson i líders comunitaris per elevar el nivell de l'educació ecològica i el foment dels joves a participar com a socis actius del seu entorn i el del riu Hudson. A través de diversos programes de l'organització d'educació ecològica, programes d'empoderament de joves, campanyes d'acció, iniciatives de Ciutats Verdes i enfocament únic per a la difusió pública, la balandra Clearwater és reconeguda com un símbol de l'acció des de baix, a través d’aprendre tot actuant, de la música i de la celebració.
L’activisme ecologista de Pete Seeger no es va aturar amb el riu. El setembre de 2013, va fer una aparició sorpresa amb John Mellencamp, Dave Matthews
Willie Nelson i Neil Young en un acte benèfic Farm Aid. I va afegir un vers extra per al seu himne " This land was made for you and me” (Aquesta terra va ser feta per a tu i per a mi), cantant: "New York was made to be frack-free” (NY va ser feta per a ser lliure de fracking). El cantant també va fer campanya per al tancament de l’envellit reactor nuclear d'Indian Point.
Pete Seeger va ser una cantant de folk americà i un activista. Va començar a la ràdio a nivell nacional en la dècada de 1940. També va tenir una sèrie de discos d'èxit durant la dècada de 1950 com a membre de The Weavers, més notablement el seu enregistrament de "Goodnight Irene" de Lead Belly , que va encapçalar les llistes durant 13 setmanes l'any 1950. Els membres de The Weavers van ser posats en les llistes negres durant l'era McCarthy. En la dècada de 1960, ell va reaparèixer en l'escena pública com un cantant destacat de la música de protesta a favor del desarmament internacional, els drets civils, la contracultura i les causes ecologistes.
Un compositor prolífic, les seves cançons més conegudes inclouen "Where Have All the Flowers Gone?" (On han anat totes les flors?) amb Joe Hickerson, "If I Had a Hammer: The Hammer Song" (Si tingués un martell: La cançó del martell) amb Lee Hays de The Weavers, i "Turn! Turn! Turn!" (Gira! Gira! Gira! - amb una lletra adaptada de l’Eclesiastès), que han estat gravades per molts artistes, tant dins com fora del moviment del folk popular i són cantades a tot el món. La gravació de "Flowers" va ser un èxit per al Kingston Trio (1962) i per a la Marlene Dietrich, que ho va gravar en anglès, alemany i francès (1962), i Johnny Rivers (1965). "If I Had a Hammer", va ser un èxit per a Peter, Paul & Mary (1962) i Trini López (1963), mentre que els Byrds van tenir un èxit número u amb "Turn! Turn! Turn!" l'any 1965.
Seeger va ser un dels cantants de folk més responsables de la popularització de l'espiritual "We Shall Overcome" (també gravat per Joan Baez i molts altres cantants i activistes) que es va convertir en l'himne reconegut a la dècada de 1960 del Moviment de Drets Civils, poc després que el cantant de folk i activista Guy Carawan el va introduir en la reunió de fundació del “Student Nonviolent Coordinating Committee - SNCC” el 1960. En el film "Pete Seeger: The Power of Song" (de la col·lecció de la PBS American Màsters), Seeger va dir que va ser ell qui va canviar la lletra de la tradicional "We will overcome” (Anem a vèncer) per la més cantable "We shall overcome” (Vencerem).
Quan se li preguntava sobre els seus punts de vista religiosos o espirituals, Seeger responia: ‘Em sento més espiritual quan estic al bosc, Em sento part de la natura’.
|
