|
Wangari Maathai, lider del Green Belt Movement - GBM (Cinturó Verd), va ser a Barcelona, convidada per l'Associació Una Sola Terra, per participar al Simposi Internacional UNA SOLA TERRA, dedicat en la seva IV edició a 'Dona Medi Ambient després de Río' (13-14 desembre 1996). La seva aportació al Simposi es troba publicada en el llibre UNA SOLA TERRA: DONA I MEDI AMBIENT DESPRÉS DE RIO
A Barcelona, també va plantar un plançó de roure, el 13 de desembre de 1996) en el jardí que la ciutat va dedicar a l'ecologista Petra Kelly (Parc de Montjuïc).
|
|
L'associació Una Sola Terra i, també, tots els ecologistes catalans estem d'enhorabona. La nostra amiga Wangari Maathai, biòloga formada als EUA, actual secretària d'Estat per al Medi Ambient i Recursos Naturals de Kenya, líder de The Green Belt Movement (El Moviment del Cinturó Verd), ha obtingut el premi Nobel de la pau. Una Sola Terra (UST) la vam convidar i presentar a la societat civil catalana el desembre del 1996 per fer una conferència en el IV Simposi Internacional Una Sola Terra sobre ‘Dona, medi ambient i desenvolupament sostenible’. El tema que ens va suggerir era extraordinàriament atractiu: ‘Què esperem d'Europa les dones africanes per protegir el nostre medi ambient’. La resposta va ser contundent: solidaritat, transferència de tecnologies netes i contribució per fomentar un consum sostenible dels recursos (la importació de fusta africana, per exemple).
Maathai va compartir taula rodona amb Vandana Shiva, vinculada al Moviment Chipko de l'Índia; Solange Fernex, l'ecologista alsaciana promotora de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat; Edith Müller, dels Die Grünen; Catalina Sosa, de la Fundació Sinchi Sacha de l'Equador, i Françoise d'Eaubonne, ideòloga de l'ecofeminisme. Aquell va ser un inoblidable debat (Dona i medi ambient en els països en vies de desenvolupament) que va passar totalment desapercebut als mitjans de comunicació. Wangari Maathai, com Vandana Shiva, ja havien obtingut el premi Nobel alternatiu (The Right Livelihood Award), el 1984 i el 1993 respectivament, per la tasca en defensa d'una justa subsistència. En el cas de l'activista kenyana, filla d'una família pobra de l'ètnia kikuyu, dels Mau-Mau, se li concedí per haver creat una consciència ambientalista sobre les dones africanes, haver plantat més de 20 milions d'arbres i haver promogut milers de d'escoles bressol i de llocs de treball. L'únic error que va cometre, reconegut per ella mateixa, va ser plantar llavors de pins i d'eucaliptus provinents de l'estranger, que ja fa temps que se substitueixen per llavors i plançons d'espècies autòctones.
El comitè Nobel d'Oslo (Noruega concedeix el premi de la pau i Suècia la resta) ha valorat l'esforç de Maathai per afavorir el desenvolupament sostenible i els drets humans. Per primera vegada al llarg de la seva història el comitè Nobel vincula la defensa de la pau amb l'impuls d'una economia ecològica. Com deia el malaurat Ivan Illich, no hi pot haver una veritable "pau de la gent" sense un desenvolupament desmilitaritzat i solidari. La pau no és possible en el marc d'un creixement exponencial basat en l'espoli dels recursos naturals i energètics dels països pobres. L'economia del petroli i de l'energia atòmica s'ha fet incompatible amb el foment de "la pau de la gent". Per això va sorgir el moviment ecologista i per aquesta idea treballa des de fa trenta anys Wangari Maathai.
La primera africana que rep el Nobel de la pau admirava Petra Kelly, la més destacada ecopacifista del segle XX. Per això, durant la seva visita a Barcelona va voler arrelar un plançó de roure al jardí que es va dedicar a l'ecologista fundadora dels Verds alemanys al parc de Montjuïc, situat davant de la Fundació Miró. Fou un acte de gran emoció per a tots nosaltres. Si alguna cosa cal destacar d'aquella primera visita a Catalunya de Wangari Maathai és l'absoluta indiferència dels mitjans de comunicació per la seva trajectòria. L'única entrevista publicada la va fer la periodista Susana Martínez per a El Temps Ambiental. Aquest lamentable fet es va intentar superar amb l'edició del llibre amb les ponències del IV Simposi UST, inclosa una portada dedicada a ella i que podeu trobar a la nostra web (www.unasolaterra.org).
La pregunta, però, que es fa avui la nostra societat civil és per què Wangari Maathai no va ser convidada a parlar en el Fòrum Universal de les Cultures. La resposta la té la nostra modesta associació, que havia proposat als seus directius i a la responsable dels Diàlegs una trobada amb tots els premis Nobel alternatius. Aquest projecte, que va entusiasmar Ferran Mascarell, portaveu de l'Ajuntament de Barcelona, va motivar diverses reunions amb la fundació The Right Livelihood Award i amb el seu fundador, Jakob von Uexkull, que van acabar com el rosari de l'aurora. La resposta dels ideòlegs de la sostenibilitat del Fòrum va ser: "Aquesta gent són marginals i no tenen cap prestigi internacional". En realitat el que hi havia darrere d'aquesta intolerància eren les pressions dels lobbies energètics patrocinadors del Fòrum.
Ara, a Catalunya no hi ha cap referència sobre la Nobel de la pau d'enguany, pràcticament desconeguda per l'opinió pública. Ni escrits, ni enregistraments, ni fotografies de la seva estada a Barcelona. Tot el poc que hi ha ho conserva Una Sola Terra i fins que aquest diari ens ha permès explicar-ho ningú no s'havia interessat per aquest material. El silenci sobre Wangari Maathai podria tenir una explicació: la guardonada no pot ser políticament instrumentalitzada ni per les esquerres ni per les dretes. Com que és una autèntica ecologista resulta incòmoda i "incontrolable", com l'ha qualificada Le Monde. Desitgem, però, que les nostres institucions rectifiquin com més aviat millor aquesta injusta miopia.
|
