|
Alternativa Verda recorda al germà Thomas Berry
Thomas Berry, monjo (ordre passionista), mestre, escriptor i savi ecologista va morir l’1 de juny de 2009. Tenia 94 anys. No es considerava un teòleg. S’estimava més anomenar-se un cosmòleg i un ‘geòleg’, un estudiòs de la Terra. Serà recordat a molts llocs de Nordamèrica i d’arreu del món. Un gran acte de recordança es va fer, el passat 26 de setembre de 2009, a la catedral de St. John the Dvine a New York. Thomas Berry havia estat canonge en aquesta catedral, on va ser la major font d’inspiració per la seva perllongada i constant conscienciació ecològica. El seu funeral va ser oficiat el 8 de juny de 2009 al monestir de la Green Mountain, a Greensboro, Vermont.
S’havia doctorat en Història intel·lectual europea i havia dedicat molts anys a l’estudi de la història cultural d’Àsia. Va viure a la Xina i va viatjar a altres indrets del continent asiàtic. Era autor de dues obres sobre les religions asiàtiques: Buddism i Religions of India. Dels anhs 60 als 70 va dirigir el Riverdale Center of Religious Research a la riba del riu Hudson i va ensenyar a la Fordham University.
Les seves majors aportacions al pensament ecologista es varen publicar a The Dream of the Earth, The Great Work: Our Way into the Future i amb Brian Swimme, The Universe Story. El seu darrer aplec d’assajos és Evening Thoughts: Reflecting on Earth as Sacred Community.
Brian Swimme, va dir d’ell que era “una supernova que, poc a poc, aboca la seva bondat, escampant els seus presents per tot el món. La seva vida era un cant de l’univers . . . una dança de galàxies . . . un cant de joia”. Més senzilla era la seva propia advertència: “el nostre món modern no funciona. La cristiantat, en aquest sentit, no funciona. Hi ha una incapacitat del món cristià per respondre d’una manera efectiva a la destrucció del planeta”.
L’any 1989, la revista Newsweek va qualificar-lo com “la figura més provocadora entre la nova generació d’ecoteòlegs”. Va ser el primer en dir la la crisi de la Terra era una crisis espiritual. La seva diagnosi dels efectes negatius que les visions religioses tenen sobre com es tracta el planeta va convencer a moltes persones que estaven volent el seu guariment i eren capaces de treballar per assolir-ho. Moltes crearen els ministeris de la terra, inspirats pel treball del germà Thomas Berry. Ell creia que l’esglaiament podia ser guaridor. El sentit d’esbalair-se és una teràpia per a la nostra desconnexió del món natural.
Font: Tucker, M.E. and others, (2009) Thomas Berry’s Passing Remembered in NYC, September 26th. In Pulse. A voice for Bioregional sustainability, Education and Culture, Fall 2009, Plant Drum Foundation, San Francisco, CA, EUA.
|
|
Bibliografia de Thomas Berry
- Tucker, M.E. (editor) (2009),The Sacred Universe: Earth, Spirituality and Religion in the 21st Century, Columbia University Press
- Tucker, M.E. and J. Grim (editors) (2009), The Christian Future and the Fate of the Earth, Orbis Books
- Tucker, M.E. (editor) (2006) Evening Thoughts: Reflecting on Earth as Sacred Community, Sierra Club and The University of California Press
- Berry, T. (2000) The Great Work: Our Way into the Future, Harmony/Bell Tower
- Berry, T. and B. Swimme (1994) The Universe Story, HarperSanFrancisco
- Berry, T. (1988) The Dream of the Earth, Sierra Club, Nature and Natural Philosophy Library
|
