|
El govern espanyol, amb la complicitat del President de la Generalitat, pressiona als municipis que ja tenen centrals nuclears per què els seus governs s'ofereixin com 'candidats' a allotjar les instal·lacions de l'anomenat Magatzem Temporal Centralitzat (MTC o ATC per les seves inicials en castellà).
Així, al nostre país, un ajuntament d'un petit municipi (Ascó) ha anunciat que vol presentar la seva candidatura. No ha passat massa temps per que la ciutadania i les associacions preocupades per aquest tipus d'instal·lacions, comencessin a manifestar la seva rotunda oposició a la decisisó que vol prendre l'Ajuntament d'Ascó el dia 26 de gener de 2010.
Alternativa Verda, des de la seva fundació s'ha oposat a qualsevol mena d'instal·lació nuclear. Així va treballar, al costat de Joan Carranza (primer alcalde democràticament elegit a Ascó, i foragitat 'democràticament' pels mercenaris nuclears quan aquests es van empadronar al poble) i ha continuat treballant pel tancament de les nuclears a Catalunya i arreu del món.
Alternativa Verda és conscient que el nostre país haurà de fer front als residus nuclears generats per les 4 centrals nuclears que el franquisme va 'regalar' a Catalunya. I aquest problema s'haurà d'abordar de forma democràtica i honorant la Conveció d'Aarhus, quan hi hagi un calendari concret i raonable de tancament de les nuclears en funcionament a Catalunya. A partir del moment en que hi hagi un compromís de no generar més residus radioactius, serà l'hora de treballar per cercar la millor solució a aquest greu problema.
Però ara el govern espanyol vol afegir a aquest regal enverinat, un altre regal igualment enverinat: el combustible gastat de totes les centrals nuclears espanyoles.
Per això Alternativa Verda, crida a la ciutadania de Catalunya a manifestar el seu rebuig al projecte d'allotjament de l'ATC/MTC a Ascó o a qualsevol altre municipi de Catalunya.
Per això Alternativa Verda s'adreça als secretaris generals d'Esquerra Republicana i d'Iniciativa, Joan Puigcercos i Joan Herrera, perquè les seves formacions polítiques abandonin el govern tripartit davant el silenci còmplice del President de la Generalitat i del partit dels socialistes de Catalunya.
Veure més informació sobre l'ATC/MTC
No et quedis amb els braços plegats, actua!
Ciberactua amb Tanquem les Nuclears
|
|
En primer lloc vull agrair a la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) que m’hagi demanat parlar avui. He de pensar que la raó fonamental d’aquesta confiança que se’m dona és que he mantingut, com altres companys i companyes, els meus principis antinuclears des que, a partir dels anys setanta, vaig començar a investigar com a periodista a la màfia atòmica.
A partir de 1977 vam crear el Col·lectiu de Periodistes Ecologistes de Catalunya (amb l’entranyable amic i escriptor Xavier Garcia), Alternativa Verda (amb el malaurat ex batlle d’Ascó, Joan Carranza), la revista “Userda”, la Coordinadora d’Ajuntaments afectats per l’exploració de minerals radioactius, entre d’altres entitats antinuclears. Fou una dècada decisiva per formar la consciència ecologista i antinuclear a Catalunya i a les Terres de l’Ebre.
Després s’han produït tres dècades de desmobilització, de marginació, de censures al moviment antinuclear i de claudicacions polítiques que ens han portat a la lamentable situació d’alienació que patim. El “lobby” nuclear espanyol, el Fórum Atómico Español i els socis que l’integren –entre ells l’Associació de Municipis d’Àrees Nuclears (AMAC), les Cambres de Comerç i la patronal UNESA- mai havia estat tan recolzat pel poder polític.
Enguany farà 33 anys, el 28 d’agost de 1977, que aquella Comissió Mixta de la Ribera d’Ebre, junt amb el Comité Antinuclear de Catalunya i la Unió de Pagesos, entre d’altres entitats, vàrem convocar la primera manifestació aquí a Ascó contra la concessió de l’aigua de l’Ebre per refrigerar la central nuclear. Avui volem tenir un record per mossén Miquel Redorat, Carmel Biarnès, Josep Mª Sáez, Enric Rebull i Joan Carranza, que hi varen participar i que foren combatents radicals i pacifistes fins al final de la seva vida contra la nuclearització de les Terres de l’Ebre i defensors d’una economia comarcal respectuosa amb els recursos que ens ha donat la Naturalesa; una economia autòctona que avui ens ha destruït el monopoli de l’energia nuclear.
Confiàvem que la democràcia acabaria amb l’ “electrofeixisme” que havia dominat aquestes comarques. Que no s’aprovaria un Pla Energètic a favor de les nuclears; que no s’autoritzaria l’entrada de l’urani a Ascó, ni l’aigua de l’Ebre pel sistema de refrigeració de la central.
Però l’urani va acabar entrant una matinada –ara fa trenta anys, el 1980- sense informar a la població, amb una gran mobilització de les forces de la Guàrdia Civil, mentre Ascó celebrava la seva Festa Major de Sant Antoni.
Mossén Redorat, el rector d’Ascó, cada any a partir de 1976 organitzava un Via Crucis recordant l’aniversari de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki. Un Via Crucis que acabava amb el llençament de corones de llaurer al riu, davant de la central. Mossén Redorat informava molt bé al poble sobre les implicacions militars de l’energia atòmica i les seves relacions amb l’armament. Ara els nostres polítics no volen recordar-nos la procedència estratègica i militar dels residus guardats a Marcoule (França), un centre de retractament on s’han dipositat després del greu incendi que va patir el reactor de grafit-gas de Vandellós I el 1989.
L’almirall Carrero Blanco, per ordres del General Franco, va pactar aquesta central de tipus plutonígen amb el general De Gaulle. Vandellós I mai va tenir el control de l’ Organització Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA) i la seva construcció tenia un objectiu militar. Els residus d’alta radioactivitat de Vandellós varen produir més de 300 quilos de plutoni 239 (amb 5 quilos dels quals es pot fabricar una bomba atòmica).
El cementiri nuclear que l’Ajuntament d’Ascó vol reinvidicar rebria els residus de Vandellós I, junt amb les 2.000 tones de residus de baixa i mitjana radioactivitat i 160 tones d’alta radioactivitat que han produït, junts cada any, els reactors de Garoña, Trillo, Almaraz, Vandellós II, Ascó i Cofrents.
Si a partir del 2011 els residus d’alta radiactivitat emmagatzemats a França no retornen a un cementiri nuclear espanyol, ENRESA haurà de pagar 60.000 € diaris de penalització. I com que el Govern Zapatero no ha aconseguit consensuar l’ubicació d’aquest cementiri en un lloc geològic segur com s’ha fet en altres països mitjançant els anomenats “Magatzems Geològics Profunds”, vol resoldre-ho per la via ràpida i sense debat.
Retornar-los a Catalunya, junt amb tots els altres provinents de les nuclears espanyoles, és un insult al nostre poble. Aquesta és una qüestió molt més greu i perillosa que el conflicte dels Papers de Salamanca o l’Estatut de Catalunya. Algú es creu que Catalunya pot ser independent gestionant els residus atòmics de tota Espanya? Els polítics com l’alcalde d’Ascó, Sr. Rafael Vidal, que volen fer compatible la nuclearització amb el nacionalisme, ens prenen el pèl! S’aprofiten de l’analfabetisme energètic.
Estem parlant de residus d’alta radioactivitat que seguiran emetent radioactivitat durant centenars i milers d’anys! Això és el que votarà a favor el proper dimarts l’Ajuntament d’Ascó, si no ho impedim amb la nostra mobilització.
La ubicació del Magatzem Temporal Centralitzat a Ascó és contrària a l’ètica política i insolidària amb una veritable democràcia participativa.
El Parlament va votar contra aquest cementiri en territori català el passat mes de març. S’hi han manifestat en contra 62 ajuntaments de les terres de l’Ebre i 7 consells comarcals. Com és possible que una instal·lació que afecta tot el model energètic català, i que facilita que les nuclears continuin funcionant 30 o 50 anys més, es deixi a la decisió de 9 regidors d’un poble de 1.600 habitants, el 40% dels quals depenen econòmicament de la central nuclear?
Cóm és possible que el nostre president Montilla, que sap que un tema ambiental d’aquesta transcendència no pot decidir-se sense una informació contrastada i un consens territorial, ho deixi al paire d’aquest ajuntament que s’ha convertit en una agència d’Endesa i d’Iberdrola?
Aquest és el gran pacte d’Estat i de consens promés pel govern Zapatero sobre l’ubicació del cementiri nuclear?
Reclamem als representants d’ERC i de ICV, aquí presents, que siguin coherents i responsables amb la seva acció de govern. Ells tenen la clau per evitar que Ascó ofereixi els terrenys per construir el “cementiri nuclear d’Espanya”.
Aquest cementiri nuclear que es proposa és també un greu risc ecològic i geològic per les terres de l’Ebre i per Catalunya. Aquest magatzem a l’aire lliure ha de ser segur (100% segur!) per evitar atemptats terroristes, inundacions i terratrèmols.
És sabut, però, pels geòlegs que la central i els terrenys que s’ofereixen estan ubicats sobre unes marges argiloses expansives i que el risc, tant de filtracions d’aigua com els moviments del subsol, és vigilat pel Consejo de Seguridad Nuclear.
Qui ens garanteix l’ absoluta seguretat que els residus d’alta radioactivitat que mantenen altes temperatures no poden reaccionar si es produeixen filtracions d’aigua?
Vull recordar l’accident en forma d’explosió d’un dipòsit de residus radioactius al centre atòmic de Kasli, als Urals, l’hivern de 1957, que va contaminar tota la regió de llacs de Txeliabinsk i la població de Kishtim.
Vaig parlar amb un expert del tema, el professor Zhores Medvedev, i va opinar que la causa podia ser una filtració d’aigua que va reaccionar amb el nitrat amònic, un subproducte dels residus radioactius, provocant l’explosió.
El dipòsit de residus va explotar com un volcà emetent un magma radioactiu.
Hi ha, doncs, un greu antecedent a contemplar que l’Ajuntament d’Ascó ignora i que hauria de conèixer abans de votar. Però, cóm es pot votar una instal·lació sobre la que cap dels regidors té la més mínima informació objectiva i independent?
Encara no s’han aclarit els efectes de la fuita radioactiva d’Ascó I que ja es vol donar suport incondicional al cementiri nuclear. Però, quina mena de polítics ens governen?
On són els informes epidemiològics de la població d’Ascó i de l’àrea d’ influència de la central des que va iniciar la producció elèctrica? Per què el Parlament de Catalunya no ha creat una Comissió d’Informació Electronuclear independent per analitzar aquestes deficiències, com tenen altres regions i països?
Les dones que integren la Plataforma “Volem viure a Flix” haurien de reflexionar seriosament sobre els efectes genètics que comporta el risc nuclear. I, alhora, haurien de prendre exemple de la valerosa actitud –que els costà dos dies de presó- de tres dones de l’Ametlla de Mar (Mercè Llorens, Maria Cinta Benaiges i Agustina Rebull), que el 1974 s’enfrontaren directament a FECSA, que volia instal·lar dos reactors nuclears més en aquest poble.
I acabo: Estem informats i som antinuclears perque l’energia atòmica és una herència vinculada als genocidis d’Hiroshima i Nagasaki; perquè pot ocasionar un accident com el de Txernòbil; perquè fou imposada pel franquisme; perquè destrueix tota idea d’autonomia; perquè hipoteca Catalunya i les futures generacions a un model energètic que impossibilita les llibertats nacionals! Perquè és una energia que ja avui podem superar amb el sol i el vent, l’estalvi i l’eficiència energètiques!
Voldria acabar llegint el final de la poesia “Democràcia i Urani” escrita el 1979 per Joan Oliver (Pere Quart) pel nostre moviment contra la mineria d’urani. Per cert, una batalla que vàrem guanyar ajuntaments i antinuclears junts, contra la multinacional Chevron sense tenir un Tripartit governant! Hi ha, doncs, esperances d’evitar el cementiri nuclear a Ascó si ens mobilitzem solidàriament, sense egoismes partidistes. Aturant la decisió del proper dimarts en aquesta Casa de la Vila. Als regidors i alcalde d’Ascó dediquem aquests versos de Joan Oliver:
No permetrem que furguin les entranyes
de les nostres planures i muntanyes,
tot envoltant-nos de mortals perills!
Fora i ben lluny aquestes gents estranyes!
Per la vida de tots! Pels nostres fills!
Parlamentaris de la democràcia,
de tal protesta feu-vos capitans,
Car fóra una gravíssima desgràcia
Que esdevinguéssiu uns “negociants”:
Si uns dòlars infamants us fessin gràcia
seríeu maleïts pels catalans!
Visca les Terres de l’Ebre!
Visca Catalunya lliure i desnuclearitzada!
|
