|
El vell lema ‘Pensem globalment, actuem localment’ que, ja fa molt temps, va posar en circulació el moviment de l’ecologia política a Europa, ha de ser actualitzat, doncs la situació d’avui en dia és força diferent de la que hi havia quan es va popularitzar.
Si be avui continua essent necessari ‘pensar globalment i actuar localment’ també és necessari ‘actuar globalment i pensar localment’, doncs si no actuem globalment ja se n’encarregaran de fer-ho les grans corporacions i si no pensem localment es farà molt dificil reconduir els insostenibles sistemes urbans que hem heretat, cap a situacions de major sostenibilitat.
La globalització i les forces que la impulsen han de ser contrarestades amb accions tant a nivell global com a nivell local. Així l’Acord Multilateral sobre Inversions - AMI (Multilateral Agreement on Investments - MAI) que estava essent negociat pels ministres de comerç i de relacions internacionals dels 29 estats membres de l’OCDE, va ser qüestionat per una coalició d’ONG d’arreu del planeta, doncs s’estava negociant de forma totalment secreta fins que una filtració es va colar a Internet. Aquest acord multilateral, si mai arriba a ser vigent, permetria que qualsevol govern local pogués ser portat davant dels tribunals pel fet d’haver afavorit inversions o la implantació d’empreses responsables a nivell ecològic i social al seu municipi, o d’haver realitzat la compra de vehicles municipals de baix nivell d’emissions d’una determinada marca (valorant especialment la qualitat ambiental de l’empresa) i haver rebutjat l’oferta d’una empresa estrangera amb unes pràctiques ambientals negatives. Per tant, l’acció a nivell local s’ha de complementar amb l’acció a nivell global, si volem caminar no cap a la sostenibilitat de petits illots privilegiats, sinó cap a la sostenibilitat a escala planetària, fent efectiva l’equitat en la distribució i l’ús dels bens comuns que tenim a l’abast en el nostre planeta.
Però no n’hi ha prou amb actuar a nivell global i a nivell local: cal pensar també a nivell global i a nivell local. Si no som capaços d’imaginar la societat sostenible -a nivell global i a nivell local- cap a la qual volem anar, difícilment podrem triar el camí per arribar-hi.
Ara que el concepte de sostenibilitat comença a ser present a la taula del debat local a casa nostra, l’ecologia política ha de mantenir viu el seu lideratge marcant la pauta dels termes del debat, com ho ha estat fent des de la Cimera de la Terra (Rio de Janeiro, 1992). Aquest debat és present a casa nostra perquè la única força política que ha mantingut viu l’esperit de Rio ha sigut l’organització de l’ecologia política -primer Alternativa Verda, després Els Verds i ara Els Verds – Alternativa Verda. Les bases per a la materialització d’aquest debat es varen posar quan Els Verds formalitzarem el pacte de coalició electoral amb Iniciativa per Catalunya, incloent en el Programa Electoral de la Coalició IC-EV el compromís de treball per a la realització de les Agendes 21 Locals - A21L.
Mantenir viu aquest lideratge vol dir continuar influint en els continguts de les A21L i evitar que el seu contingut sigui aigualit pels interessos d’aquells sectors socials que voldrien que les A21L fossin uns documents buits de continguts transformadors. Mantenir viu aquest lideratge vol dir continuar influint perquè els processos socials necessaris per arribar a tenir una A21L siguin processos participatius i consensuals (la única manera d’auto-responsabilitzar i auto-comprometre tots els actors socials implicats - administracions, empreses, societat civil). En una paraula, que siguin processos en partenariat.
La perversió de l’esperit de Rio està en marxa també a casa nostra. En tenim força exemples. El primer exemple el tenim en que Catalunya a hores d’ara encara no disposa d’un Consell Nacional de Sostenibilitat (només ha creat un Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible). Una altra evidència de com s’està pervertint l’esperit de Rio la tenim també en el fet que el govern de la Generalitat va posar a concurs públic la redacció de l’Agenda 21 de Catalunya, com si les A21 haguessin de ser uns documents elaborats a partir d’un grup empresarial o un grup d’experts. Un tercer exemple el tenim en el fet que l’Ajuntament de Barcelona atorgués a la multinacional PriceWaterhouseCoopers – PWC un concurs per exercir de Secretaria Tècnica de l’A21L de Barcelona, per un import milionari (28.000.000 ptes.), multinacional citada en l’obra ‘Proceso a la Globalización’ (Goldsmith & Mander) com una de les impulsores de la globalització econòmica.
En el cas de la ciutat de Barcelona, tot el treball que es va realitzar des de la Regidoria de Ciutat Sostenible de l’Ajuntament de Barcelona, entre 1995 i 1999, perquè l’esperit de Rio es mantingués viu, ens trobem avui que tot aquell treball ha sigut destarotat al llarg del mandat 1999-2003. A finals de 1995 el Consell Plenari de l’Ajuntament adoptava per unanimitat la Carta d’Aalborg (Carta de ciutats i poblacions cap a la sostenibilitat), es traduïa i es publicava la Guia Europea per a la Planificació de les A21L (el manual de l’ICLEI - International Council for Local Environmental Initiatives - que marca les pautes del procés per a que cada municipi pugui disposar d’un Plà d’Acció cal a la Sostenibilitat, altrament dit Agenda 21 Local), es creava el Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat, es formaven 13 grups de treball en el si del Consell (que es reuniren i elaboraren 13 documents, a partir dels quals encetar la discussió per elaborar l’A21L de Barcelona). Però en el mandat 1999-2003, aquests documents han sigut aigualits dins d’una publicació de molt pobre contingut, però, això si, molt ben editada. I tot el procés de ‘participació’ gestionat per PWC, ha menat a un document anomenat ‘Compromís ciutadà per a la sostenibilitat’ el contingut del qual no té res a veure a una A21L.
Actuar i pensar, tant a nivell global com a nivell local, són la clau per obrir el camí cap a societats sostenibles, i també són la clau per anar conduint els sistemes urbans des de l’actual situació d’insostenibilitat cap a situacions de major sostenibilitat.
Repensar de forma crítica el funcionament de les ciutats, la seva estructura i la organització de les activitats que en la ciutat es fan, les relacions que la ciutat estableix amb el món que hi ha a l’exterior del seu nucli habitat, . . . ens ajudarà a tenir la visió necessària per anar actuant i transformant les relacions d’explotació i espoli que els sistemes urbans industrialistes estableixen amb el món natural i amb altres societats d’altres àmbits culturals.
Si, Els Verds – Alternativa Verda volem continuar influint positivament en el debat de la sostenibilitat - un debat clau del segle XXI. Per això ens comprometrem a nivell local (pensant i actuant), sense perdre de vista la perspectiva global (vivim en un únic món i l’hem de deixar a la nostra descendència en millors condicions de com nosaltres l’hem heretat). I aquest compromís s’ha de manifestar amb la voluntat de ser presents a les institucions locals i influir a nivell de societat civil. Hem de continuar liderant el procés per fer que les A21 siguin el què han de ser: uns compromisos concrets amb uns objectius degudament quantificats i de forma concreta, amb unes accions ben concretes adreçades cap a l’assoliment dels objectius, amb un calendari, afitat en el temps, per assolir els objectius, una identificació dels actors a mobilitzar i a comprometre perquè s’assoleixin els objectius en el calendari de temps proposat, uns indicadors ben definits per a la mesura dels progressos que es vagin assolint, un mecanisme de seguiment del procés i de retroalimentació.
Gener 2003
|
