EDICIÓ D' ALTERNATIVA VERDA ONG (Organització no gobernamental)

Principal | Cronologia | Intervenció a AG | Carta oberta | Sentència | Les persones | La premsa | Els polítics |

Crisi d´EV(CEC)

ecologisme de debò ?

Política verda

Estem editan: Carta oberta

Afegir text:
Imatge:	Max. 400x400 pixels.a 72 DPI - gif o jpg


Subtítulo	Crisi d'EV(CEC)	Editar Eliminar

Título	CARTA OBERTA	Editar Eliminar

Párrafo	Carta oberta a les persones que han practicat el complotisme, el colpisme i les purgues politiques en el si d’els verds Ja ha passat un mes llarg des d’aquell dissortat dia (21 de març) al llarg del qual vàrem deshonrar la nostra mare -la Terra- tot fent una mena de reunió on en comptes de connectar, com és degut, amb l’esperit de la Terra, i celebrar l’arribada de la primavera, algunes persones es varen dedicar a violentar totes les regles del joc que EV(CEC) ens havíem anat dotant per anar obrint el camí cap una societat sostenible. Aquestes persones, i les maneres de fer que imposaren, són el més viu exemple del que no ha de ser una organització de l’ecologia política. Més hagués valgut que haguéssim celebrat la diada més significada per les persones que volem viure mantenint vius i actius els nostres vincles amb la Terra: l’equinocci de primavera. Sapigueu, i us ho manifesto ben clara i directament, que no comparteixo - ni he compartit mai al llarg de la meva militància ecologista - els estils que varen dominar, i que vosaltres vàreu imposar, al llarg de l’anomenada i pretesa Assemblea General dels dies 21 i 22 de març (i il·legal, doncs va ser impugnada per un grapat de persones). No comparteixo ni les maneres de fer, ni els continguts, ni els camins que menaren a aquell dissortat esdeveniment, doncs considero que tot plegat és l’expressió més evident de la vostra incapacitat a adaptar-vos als nous temps i a les situacions tan canviants com les que ens ha tocat viure a finals del segle XX. Em va fer una immensa pena i tristor contemplar el lamentable espectacle que allí es va desenvolupar. Mai en la meva i personal llarga experiència pel sinuós camí de l’ecologia política havia tingut la oportunitat de viure un fet tan patètic. Ni quan vaig començar a caminar pel sender de l’ecologia política (a la segona meitat dels anys 70), ni a començaments dels anys 80 amb la crisi del Moviment Ecologista Català - MEC (precisament el MEC també ‘va fer aigües’ al Centre Martí Codolar), ni amb el naixement d’Alternativa Verda - AV (que va sorgir després de ‘fer aigües’ el MEC), i continuat amb els diferents esdeveniments que marcaren el naixement d’Els Verds i la seva presentació en societat (eleccions municipals de 1995).La ‘disbauxa assamblearia’ a la qual us vàreu lliurar, curosament preparada per un petit nucli, va ser el punt final d’un camí que aquest grupet havia emprés des de feia força temps i que en un llenguatge ben planer no dubto en qualificar de complot i de cop contra l’organització de l’ecologia política. Aquests cops i complots, en la millor i més esperpèntica tradició d’un tronat esquerranisme inoperant i liquidacionista, són la més viva expressió de la incapacitat de les persones que hi prengueren part activa, per a comprendre el món real on vivim, d’inserir-se dins d’aquesta realitat i de transformar-la amb l’estil de fer que l’ecologisme proposa i practica, el qual és ben diferent dels estils ‘esquerranistes’ que alguns de vosaltres heu anat practicant al llarg dels darrers temps en el si d’EV(CEC), a base d’intrigues de tota mena, i que heu fet culminar amb un acte curosament orquestat, on cadascú feia el paper que se li havíeu assignat. Llàstima !. Aquesta mena de complots, més propis de temps passats, poden ser atractius per gent marginada i marginal, aïllada de la realitat, que la única cosa que ha demostrat saber fer és actuar com colpistes i organitzar complots i intrigues contra determinades persones. Mai però aquestes maneres de fer haurien de ser practicades per persones que militen en organitzacions que es reclamen de l’ecologia política, doncs les persones militants de l’ecologia política han d’influir en la societat on viuen a partir de connectar amb la realitat, i mai dedicar-se a fer pràctiques ‘complotistes’ i ‘colpistes’. Els fets ens han demostrat que les persones que heu dut la direcció d’aquests esdeveniments ni heu connectat amb la realitat local d’on viviu ni heu influït en res de res per posar la realitat local pel camí de la sostenibilitat. Sou gent que només enteneu la realitat en termes de lluita pel poder. Per això heu bastit un complot contra l’organització de l’ecologia política. Sou persones que no heu dubtat en crear assemblees fantasmes totalment inoperatives, per poder tenir accés al Consell Confederal i fer-hi propostes contravenint nombrosos articles dels estatuts. Sou persones que no heu dubtat en fer ús de la desqualificació personal per l’esquena, d’escampar tota mena de comentaris despectius vers els companys que més han aportat al procés de l’ecologisme polític a Catalunya. Unes sou persones que heu utilitzat la ‘responsabilitat’ que teníeu per organitzar el complot. Altres que, per frustacions, venjança personal i/o enveja, us hi heu afegit. Sou persones que no heu contestat ni una sola de les cartes que en el seu moment us vaig adreçar, posant de manifest la vostra potineria política. Però si en algun lloc no teniu res a fer les persones que heu fet gala d’aquests estils de fer, és en una organització de l’ecologia política. El temps ho dirà i a ell poso per testimoni. No vull pas repetir els continguts polítics de la intervenció que vaig fer en la dissortada i impugnada reunió. Allí va ser llegida i resta escrita per qui la vulgui llegir. Simplement vull assabentar a tothom qui ho vulgui escoltar i sentir que després d’aquells fets, i dels fets que les persones que els vàreu impulsar heu continuat fent des d’aleshores, no em considero vinculat a les maneres de fer que totes vosaltres agrupades en el petit nucli complotista practiqueu, ni als continguts que expresseu, ni a l’estructura organitzativa que defenseu ni a les coses que heu anat fent a partir del diumenge 22 de març a la tarda i que demostren el tarannà que teniu (canvi del pany del local d’EV, preteses reunions d’un anomenat consell confederal que no dubto en qualificar de sectàries, pretesos canvis de representants legals, de portaveus i de responsables a diferents nivells que no dubto en qualificar de purgues polítiques, etc.). Per acabar d’arrodonir la festa dels disbarats, aquest grupet de persones us heu dedicat a escriure comunicats a la premsa. El darrer emès el dia 29 d’abril demanant la dimissió meva i d’en Joan Oms. A totes elles, us demano permís per donar-vos les gràcies per haver-me permès, per fi, conèixer-vos en la pràctica (pels fets) i no només pel que dieu (les paraules). Us vull saludar amb agraïment per haver-me permès arribar a la conclusió que he arribat: saber amb qui no haig de continuar fent camí, ni amb qui no haig de compartir les estones de joia, ni els maldecaps de la pràctica quotidiana de l’ecologia política. A totes elles us dic gràcies !.Permeteu-me que doni les gràcies a totes les persones que heu participat, per activa i/o per passiva, en el complot contra l’organització de l’ecologia política. Us desitjo bon camí i que l’ús del ‘poder’ que vos sembla que teniu no us faci mal. Després del complot que heu fet i de viure en la il·lusió de que teniu el ‘poder’, continueu submergits en el miratge que vosaltres mateixos us heu creat. Llàstima que mai no heu entès la diferència entre els diferents tipus de poder i les responsabilitats que se’n deriven de cadascú d’ells: poder des de dins de les persones, poder entre les persones i poder sobre de les persones. De la confusió d’aquests tres conceptes, bàsics per qui vulgui fer pràctica política (i especialment política ecologista), en surt la vostra patètica i esperpèntica forma de fer: cadascú de vosaltres vol prendre part en totes les preses de decisió, sense donar-se compte que aquestes pràctiques en grups de tamany mitjà i gran, converteixen la participació en una tirania, doncs ningú és lliure d’actuar amb independència i cadascú està esclavitzat per reunions que esdevenen interminables. Mai les estructures dites ‘assembleàries’ han funcionat en organitzacions on les persones que les conformen tinguin diferents nivells de coneixements, habilitats, capacitats, experiència i compromís. En aquests casos solament és possible funcionar i tirar endavant el projecte amb la clara assumpció d’àrees d’autonomia i de responsabilitat: és el que es coneix amb el nom de liderisme responsable, doncs són necessàries persones que liderin els processos amb plena responsabilitat, és a dir exercint el poder, però no sobre altres persones, sinó des de dins d’elles mateixes i juntament amb altres. A totes les persones que heu participat en el complot, organitzant-lo, encobrint-lo i/o acceptant-lo us dic gràcies. A totes vosaltres us vull fer evident que mercès al lideratge responsable d’algunes persones, l’ecologia política a Catalunya ha anat forjant la seva credibilitat. Mai la irresponsabilitat dels i de les complotistes / colpistes, ni la seva ‘neura’ pel poder sobre ‘algú’, els/les farà capaços/ces de continuar, amb credibilitat, el projecte de l’ecologisme polític a Catalunya. Pot ser si algun dia, les persones que heu organitzat o heu participat en el complot, que heu fet o heu assentit en fer el cop, que heu practicat la purga política com a mètode de treball sou capaces d’escoltar i de sentir la veu de la nostre mare -la Terra- us donareu compte del mal que heu fet i del mal que vosaltres mateixes us heu fet. Finalment i com que heu demanat la meva dimissió en un comunicat de premsa, sense ni tan sols tenir la delicadesa de fer-m’ho saber, us vull fer conèixer directament el meu posicionament polític al respecte. Pel que fa a la vostra demanda de dimissió, sapigueu que no seré tan irresponsable com per dimitir de les responsabilitats que vaig assumir davant de les persones que varen votar la coalició IC-EV a la ciutat de Barcelona i el programa que la coalició va proposar a la societat barcelonina. No dimitiré perquè deixaria el treball iniciat a la fi de l’estiu de 1995 a mig fer, ara que encara resta un any de legislatura i serà en aquest darrer any quan es veuran els fruits del treball que des de la Regidoria de Ciutat Sostenible he anat fent. I molt menys penso dimitir perquè unes quantes persones, practicants del colpisme, del complotisme i de les purgues polítiques ho demaneu (ni que sigui a través dels vostres patètics comunicats de premsa) doncs no representeu res ni ningú, per més ‘càrrecs’ que us hagueu volgut autoatorgar-vos o atribuir-vos. Estigueu ben segurs que continuaré essent verd (i no disfressant-me de ‘verd’ com molts de vosaltres). Estigueu ben segurs que continuaré treballant, com he fet des de l’any 1983 quan va néixer Alternativa Verda, per fer de l’opció verda una opció política creïble i seriosa, per fer d’Els Verds una organització política responsable, lliure de personatges que, com vosaltres, no dubteu en practicar el colpisme, el complotisme i les purgues polítiques. Com que estic segur que només els fets i el treball realitzat són la base per jutjar els comportaments i les actituds de les persones, a ells em remeto per sotmetre’m a judici. Quant una persona arriba a l’edat que jo ja tinc, i després d’haver fer l’opció política que fa molts anys vaig fer, difícilment es pot trair a si mateixa. Esteu ben tranquils perquè mai m’ha passat pel cap integrar-me a IC. Estigueu ben segurs que continuaré treballant de valent en la línia de l’espai polític obert per la coalició IC-EV l’any 1995, un espai limítrof novedòs i cada dia més necessari a casa nostra. Estigueu segurs que continuaré treballant incansablement per conrear aquest espai limítrof: reforçant-lo amb totes aquelles persones que vulguin treballar-hi sincerament i coherentment i aprofundint-lo amb els continguts de la sostenibilitat ecològica, social i cultural. Perdoneu les molèsties que us hagi pogut causar. No era la meva intenció. Adeu siau i gràcies per tot. Josep Puig i Boix Barcelona, al barri d’Horta (abril-maig de 1998) Post data: avui quan l’espai limítrof que la coalició IC-EV va obrir, ha fet aigües degut a les pràctiques incendiàries d’aquelles persones que mai s’han tret de sobre el tarannà autoritari, estic treballant, juntament amb altres persones de provada militància ecologista per fer renéixer l’espai propi de l’ecologia política a Catalunya, ja que crec que sense ell el camí cap a una societat sostenible estarà gairebé sempre sotmès a la perversió per part de les forces polítiques i econòmiques dominants. Barcelona, desembre del 2000.	Editar Eliminar

Els Verds. Alternativa Verda - Alternativa Verda ONG